En dues setmanes tindrem les festes de Carnaval en les que destaquen, especialment, com ja es deia a La Vanguardia del 27 de febrer de 1968, les farses d'Encamp: «Durante los tres días los habitantes de esta villa, ofrecen un enjambre de tradiciones cuya fama ha trascendido ya más allá de nuestras fronteras. Es curioso observar, cómo en bastantes libros, así como en el Costumari català, al hablar de tradiciones hacen referencia a La osa, cuya representación se efectúa el domingo de carnaval ante gran multitud de espectadores. El lunes se representa Los contrabandistas, también ante gran público de turistas y gentes del país. Finalizada la función los espectadores pueden tomar chocolate y coca; el lunes se degusta el típico all i oli con grandes rebanadas de pan de payés que los habitantes ofrecen a sus visitantes». Però, ¿quin és el significat de les festes de Carnaval? Es correspon amb la celebració del final de l'hivern i de l'inici, amb l'arribada del bon temps, d'una nova etapa reproductora de la naturalesa. Segons el calendari litúrgic, el cicle de la Pasqua marca els dies en què se celebra el Carnestoltes i, és per això les dates varien. Per explicar aquest fet, el diumenge de Carnestoltes és el setè diumenge anterior al dia de la Pasqua. Aquest continu canvi de dates, ho explica l'antropòleg i historiador, Julio Caro Baroja: «És un rasgo común a numerosas religiones establecer una especie de orden pasional a lo largo del año, con días de alegría y regocijo, con días de placer y días de tristeza… L'alegría familiar de la Navidad es o ha sido suplida por el desenfreno del Carnaval, y éste, por la tristeza obligada de la Semana Santa, después de la represión de la Cuaresma». Amb aquesta explicació queda clar que el Carnestoltes és el pas previ i la preparació, segons la nostra tradició cristiana per poder superar l'època de recolliment i d'austeritat que suposa la Quaresma. Tal com explica l'antropòleg Francesc Perramon, el Carnestoltes és un moment en el qual el desordre i el desenfrenament és la norma imperant. Perramon afegeix: «El Carnaval és el moment de la disfressa, del canvi de papers, el moment de la llibertat absoluta i que es tradueix en les crítiques als poderosos i en els excessos sexuals, alimentaris, etílics, etc... Els protagonistes són aquells que durant la resta de l'any no són presos en consideració com les dones, els nens, els pobres, els servents, els adolescents, ...

Per a més informació consulti l'edició en paper.