• Els últims anys s'ha recordat les similituds entre la crisi de l'eurozona i la dècada perduda dels 90 al Japó

Moltes vegades al llarg dels darrers anys s'han posat de manifest les similituds entre el desenvolupament de la crisi de l'eurozona amb la dècada perduda dels anys 90 de l'economia japonesa. Les anàlisis comparatives entre tots dos episodis han demostrat nombrosos punts en comú, entre els quals cal destacar el paper de la bombolla immobiliària com a desencadenant de la crisi, les turbulències financeres, els problemes de solvència del sector bancari, el procés de desendeutament del sector privat, el fort augment del deute públic i de l'atur, el creixement feble, la caiguda dels tipus d'interès nominals fins a valors pràcticament nuls i l'aplicació d'una política monetària no convencional d'expansió quantitativa.

Tot i la valuosa referència que representa l'experiència nipona, la gestió europea de la crisi no sempre ha estat suficientment àgil per evitar repetir els errors de les autoritats japoneses i la zona euro va pel camí de viure la seva particular dècada perduda amb un creixement que es preveu anèmic per als propers anys i uns nivells d'atur que es mantindran en valors molt elevats durant un temps. En aquest escenari, la persistent trajectòria descendent de la inflació de la zona euro i els baixos nivells assolits els darrers mesos –des de l'octubre del 2013 s'ha mantingut en nivells per sota de l'1%– han tornat a recordar la crisi japonesa, que a la dècada dels 90 va caure en una espiral deflacionària de la qual encara avui en dia està lluitant per sortir.

Hi ha risc de deflació a la zona euro? El president del BCE va fer referència a aquesta qüestió a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern del passat 6 de febrer per descartar que la Unió Monetària estigui entrant en un escenari deflacionista, tot i reconèixer que el seu escenari central és de nivells d'inflació baixos durant un període de temps perllongat. Dragui va recordar que la deflació implica una espiral de caigudes generalitzades de preus –al Japó el 60% dels productes de la cistella de consum van experimentar descensos– i un procés d'ajornament de les decisions de despesa per part dels agents econòmics, que no s'està produint a l'eurozona. A més a més, el president del BCE va destacar que el factor decisiu que determinaria un risc real de deflació a la zona euro seria la incorporació d'un escenari de caigudes de preus en les expectatives dels agents, fet que tampoc s'està observant. Un dels indicadors de referència utilitzats per mesurar aquestes expectatives –la inflació esperada a 5 anys pels experts en previsió econòmica enquestats pel BCE trimestralment– posa de manifest que aquestes expectatives s'han mantingut estables i que són coherents amb una situació d'estabilitat de preus.

Així, segons els resultats de la darrera enquesta del primer trimestre del 2014, la inflació de la zona euro se situaria en l'1,9% l'any 2018. La fermesa del BCE en descartar els riscos de deflació a la zona euro contrasta amb les advertències efectuades el passat mes de gener pel Fons Monetari Internacional, que va incloure dins la seva avaluació de riscos macroeconòmics una advertència sobre el perill de deflació a les economies desenvolupades —amb menció especial a la zona euro.

En primer lloc, perquè el manteniment de taxes baixes d'inflació durant un període llarg de temps pot acabar per traduir-se en una reducció de les expectatives inflacionàries de llarg termini. Però, segons el Fons, el factor que en el moment actual incorporaria riscos deflacionistes més seriosos seria un xoc negatiu de creixement.

L'FMI no ha estat l'únic a avisar sobre el risc de deflació a la zona euro. Aquest mes de febrer, Barclays va alertar que el risc de deflació a la zona euro és alt i creixent, d'acord amb l'índex de vulnerabilitat que elabora. En un altre treball, el BBVA va assignar probabilitats a la deflació a l'eurozona en diferents escenaris. A l'escenari central, en el qual la zona euro continuarà la seva lenta recuperació, la probabilitat de deflació seria relativament baixa –del 7,5%– però no nul·la. Tanmateix, aquesta probabilitat estimada augmenta ràpidament en cas de desviacions a la baixa respecte de les previsions centrals. Així, en un escenari de «restricció monetària» amb dificultats persistents del sistema financer, la probabilitat augmentaria fins al 14%, i afegir a això un xoc negatiu de demanda l'elevaria fins al 34%.

Cal tenir en compte que la zona euro està començant a sortir, molt lentament, d'una doble recessió que ha generat significatives pressions a la baixa sobre els preus arran dels excessos d'oferta i dels elevats nivells d'atur. Un xoc d'activitat negatiu en un moment en el qual la recuperació és encara molt fràgil accentuaria les pressions baixistes de preus pel costat de la demanda i posaria en noves dificultats el sector bancari, fet que faria menys efectiva la transmissió de la política monetària. I les advertències sobre un possible xoc negatiu d'activitat no són gratuïtes, atès que coincideixen amb la creixent inestabilitat dels països emergents i amb una notable incertesa sobre l'impacte que poden tenir sobre la demanda mundial. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.