Foto:

Començo fent una declaració de principi: soc republicana i com a tal considero a la Institució Monàrquica fora de lloc. Com Historiadora sé i valoro el paper important que va jugar el rei Joan Carles I, hereu de Franco, en la transició espanyola i en el pas de la dictadura franquista a un estat de dret. Els últims 25 anys del segle passat, el rei Joan Carles va gaudir a Espanya d'una gran popularitat, hi havia molta gent que més que ser monàrquica era Joancarlista reconeixent el paper d'àrbitre de la figura del rei.

Al començar aquest segle però, la situació ha anat canviant degut al seu comportament; doncs als reis i a la família real se'ls exigeix, ja que no fan gran cosa més, exemplaritat. Recordem a Plutarco quan ens diu que la dona del César no només ha de ser honesta, sinó que ha d'estar lliure de tota sospita. En el cas de la família Real espanyola on l'única professional és la reina Sofia, els altres començant pel rei Joan Carles, no n'han donat gaire d'exemplaritat.

Els exemples són de tots coneguts: els seus afers de faldilles, la caça d'elefants en plena crisi, la manca de realisme en els seus discursos, i els seus silencis en el cas del problema català, als quals s'hi afegeix el trist paper de l'hereu de la Corona. Darrerament s'emporta la palma però, mai més ben dit, la duquessa de Palma, l'infanta Cristina de Borbó que en aquest judici de Mallorca ha quedat ben retratada. Davant de les acusacions de col·laboració amb el lladre del seu home i concretament de frau fiscal i de blanquejament de diners s'ha fet passar per ignorant, com una dona objecte, que firmava, enamorada del seu home tot el que aquest li posava al davant. Aixó qui s'ho creu? Ha mentit (ho diré en castellà) com una bellaca.

Espero, que el Jutge Castro s'adonés que les respostes formaven part del muntatge orquestrat per els advocats defensors de la Infanta. No sé com acabarà aquest judici el que si se és que el Príncep Felip rep una feixuga herència en un moment on el prestigi de la família real espanyola està en hores baixes. Ara bé la qüestió és saber com està el moviment republicà i quins són els grups polítics autènticament republicans. Cal a Espanya un debat seriós sobre el model de cap d'Estat: Monarquia o República.

A Catalunya si arribem a tenir un Estat Independent certament que tindrem una República doncs des Martí l'Humà, que va néixer a Girona i que va morir a Barcelona a principis del segle XV que som orfes de reis pròpiament catalans. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.