Foto: EL PERIÒDIC

Trobar a faltar la Marta; ens coneixíem des de petits, estudiàvem en col·legis diferents, però els diumenges venia ella o les seves germanes a buscar la nata sense sucre a la pastisseria dels meus pares.

Després, el típic, cadascun a estudiar en un país diferent, perdent-nos el rastre durant molts anys; fins finalment retrobar-nos a Andorra, amb les motxilles plenes d'experiències i vivències. Vaig tenir la gran sort d'assistir en un dels seus cursos de reducció de l'estrès, el darrer que va impartir.

Llicenciada en Bioquímica a França, i doctorada en Fisiologia-Endocrinologia a Québec, va formar-se als darrers anys de la seva vida en programació neuro-lingüística i en el pràcticum de reducció de l'estrès (MBSR) en el Centre de Mindfulness de l'Escola Medecina de l'Universitat de Massachusetts a Boston.

El genial de la Marta va ser que ens va transmetre tot el que havia après en els seus cursos, en les seves pràctiques. Quan l'escoltava tots els assistents compreníem com ens transmetia aquell saber que tant li havia servit a ella; eren unes pràctiques que incloïen la relaxació, la meditació, el ioga suau i útils reflexions sobre les bases de l'estrès, les emocions i el dolor. Eren senzilles estratègies a seguir per afrontar l'estrès o les emocions difícils, ensenyant-nos com buscar aplicacions pràctiques per a la vida quotidiana i professional.

En resum ens aprenia a la pràctica de la Consciència Plena per «estar present» en allò que està succeint, donant-nos la oportunitat d'afrontar conscientment l'estrès, el malestar, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la vida.

Tot ho feia des de la respiració, i a partir d'aquí ens ensenyava a redescobrir de nou el nostre cos i una manera de ser conscients del què ens envolta i de com volem ser.

Encara visito la seva pàgina del Facebook, de voltes se'n fa molt difícil però m'ajuda. M'ajuda perquè sovint repeteixo a casa els exercicis que ens va ensenyar, escoltant un CD que ens va gravar des on ens guia de com respirar i reconèixer les sensacions del nostre del cos, siguin les que siguin.

Vivim un temps amb molta informació, amb molts fronts oberts, amb molts riscos que no depenen de nosaltres. Per això hem d'aprendre de nou a respirar i a sentir el nostre cos i les nostres emocions; marcant una distància amb el que ens envolta per intentar tenir una consciència plena, observant les coses, sense voler-les canviar.

Respirar bé, sentir bé són una pràctica simple però no són una pràctica fàcil. Amb la respiració la vida comença, però sense ella la vida acaba. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.