Dies de ràdio
HISTORIADORA
- Foto: EL PERIÒDIC
El Dia Mundial de la Ràdio se celebra de fa ben poc. Concretament des del 2012, en què la Unesco el proclama com a tal i decideix que se celebri el 13 de febrer per motiu de la creació tal dia com avui de l'emissora històrica de les Nacions Unides. És curiós que sigui tan tardà. Entre els grans canvis que la tecnologia ha portat a la humanitat i que se centren en la comunicació que tenim els uns amb els altres, hi ha alguns aparells domèstics que tenim a casa, d'ús individual o col·lectiu que han transformat totalment les nostres vides. Sense ordre de preferència, el telèfon, la televisió i la ràdio, com a mitjans de comunicació que han facilitat la informació. L'ordinador arriba més tard, és un altre tema, però que també integra aquestes tres possibilitats de parlar i escoltar a distància.
Des que la ràdio es va popularitzar a les cases hi van entrar coneixements, moments d'oci, música, tertúlies, obres de teatre, esport, publicitat, veus extraordinàries, arengues, urgències, informació en general. Com a expressió de pensament i de creació, per al lleure i la crítica, des de les seves múltiples facècies, la ràdio s'ha manifestat com una eina poderosa sense estridències, capaç d'esborrar fronteres i d'aproximar-se a la realitat. Ha alleujat soledats, ha educat en el saber, ha entretingut, ha creat interacció –les trucades telefòniques, la participació des de xarxes socials– i tot, d'alguna manera, a la carta.
Andorra és un país que porta decennis amb una vinculació a la ràdio –amb temes per a la història i tot com la guerra de les ràdios– amb una veu mítica de dona, clara i decidida. I aquest és el tema que ha escollit la Unesco per al 2014, fer sentir a la ràdio la veu de la dona, crear presència i per tant, l'expressió de les idees de les dones i de la seva perspectiva i opinió. És això, expressar els desigs i les opinions, fer sentir la seva música, les seves obres. Andorra, país de ràdio, amb dones inquietes que interroguen i escruten l'actualitat. Felicitats a totes les persones que treballen a la ràdio i deixen que cada dia es formi un cercle virtuós amb les ones invisibles.
Per a més informació consulti l'edició en paper.