El cantant que volia venir a Andorra
escriuresenseinterrupcions.blogspot.com
- Foto: EL PERIÒDIC
Aquesta darrera setmana va desaparèixer Pete Seeger a la respectable edat de 94 anys.
Era un cantant de folk força conegut entre els anys 50 i 90 per ser l'intèrpret de moltes cançons compromeses amb els drets de les persones, que, a banda de les seves reconegudes aportacions musicals, també serà recordat per haver estat víctima de persecució política al seu liberal país.
Deixant de banda la vessant musical del personatge –a bastament tractada per experts i neòfits en nombrosos mitjans de comunicació–, m'agradaria rememorar un parell dels seus curiosos «compromisos» que ens toquen de ben a prop.
Al 1943, amb el seu grup The Almanacs, va gravar l'àlbum Històries del Batalló Lincoln, amb referències directes a la guerra civil espanyola, que recull dues cançons –There is a valley in Spain called Jarama i Young man of Alcalá– que cantaven els brigadistes voluntaris originaris dels Estats Units que van donar suport i lluitar a Espanya a les files dels republicans.
En la dècada dels 60 –hippy, com manava el moment, i antimilitarista convençut: es va posicionar i manifestar contra la guerra del Vietnam–, en descobrir que un petit país al cor dels Pirineus destinava un pressupost anual de menys de cinc dòlars a armament, va decidir dedicar-li una cançó i, amb lletra de Malvina Reynolds, va compondre Andorra, una tonada alegre i enganxosa amb un refrany divertit que diu alguna cosa com «Vull anar a Andorra, és un país que adoro, gasta 4,90 dòlars en armament i defensa, heu vist alguna vegada confiança semblant? Andorra hip hurrah!».
No sé si Pete Seeger va visitar Andorra, però el que sí és cert és que la seva dedicatòria musical mereixia una mica més d'atenció i fins i tot potser d'explotació per part nostra: no és gaire habitual que Andorra es vinculi a coses bones. The least is first, the biggest is last, Let's get there just the same que més o menys vindria a dir: «El més petit és el primer, el més gran és el darrer. Som-hi per aconseguir-ho”. No és un lema fantàstic?
Per a més informació consulti l'edició en paper.