Si algú vol saber què està passant i què passarà en el transcurs dels dos, tres anys a venir, li recomano que llegeixi l'interessant entrevista que va fer la cap de redacció d'aquest diari, ahir, a Òscar Ribas. Com a ambaixador especial prop de la Unió Europea i ex-cap de Govern, i sens dubte com l'estadista més important de la història contemporània d'aquest país, ens resumeix de forma fàcil, com el transcurs dels darrers trenta anys han estat un senzill sospir, que ens encarrila inevitablement cap a l'entorn del que ens tocarà viure d'ara endavant.

Les respostes que dóna a l'entrevista són conclusions que es llegeixen en les entre línies de totes les notícies que anem llegint dia rere dia, provinguin d'Europa o d'Andorra. La setmana passada el nostre cap de Govern es va entrevistar amb el President de la Comissió Europea per validar el full de ruta per l'encaix d'Andorra i la resta de microestats (San Marino i Mònaco), com els anomena en l'entrevista, els europeus «no col·locats».

Segons ens diuen el panorama serà tant marcat, que l'encaix només deixarà un petit marge de negociació per mantenir certes especificitats que no podran anar més enllà de les que han aconseguit altres països com Liechtenstein o Malta. La resta serà absolutament igual que en la resta d'Europa. La transposició de tot el cabal normatiu comunitari serà com un procés de romanització però més germànic. Rodejats i immersos en la cultura europea, aquest procés de l'acord d'associació no hauria de suposar-nos cap trauma. Però sí que ho serà. Sens dubte que ho serà.

Suposarà un canvi de model econòmic important, i hi haurà molta gent que es quedarà pel camí. Però si ens posem a pensar amb el cap fred, i obviem les víctimes col·laterals perquè equivocadament un sempre tendeix a pensar que mai serà una d'aquestes víctimes.

El canvi de model serà traumàtic quan pensem en el futur que aquest generarà: «Amb l'aixecament del secret bancari s'acaba Andorra com a paradís de bancs, aquests aniran fent però no prosperaran. Només falta que s'imposi els comptes corrents dels clients perquè sigui encara pitjor».

Les negociacions per a l'acord d'associació, com les de la fiscalitat, l'aixecament del secret bancari i l'intercanvi automàtic d'informació, es presenten com a diferents però van totes en el mateix sac. El principal problema és que dins aquest sac, hi caben diferents models de país, no em crec allò de que només hi ha un únic camí. Segons com es faci, tot serà encara pitjor.

Al respecte, per què no hi ha un debat obert i polític sobre el futur d'aquest país? Oportunament s'ha consultat als ex-caps de Govern, s'informarà properament als grups parlamentaris, però quan es consultarà a qui haurà de viure i pagar en aquest nou entorn? Algú em podria dir on són els partits polítics? M'agradaria que s'instauressin les llistes obertes, així els polítics es recordarien d'on estan els ciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.