• Les xarxes socials estan plenes de remeis suposadament miraculosos contra el càncer

Foto: noe

Atret per l'anunci de Budweiser sobre la història d'amor de joventut d'un gosset, pel compte d'Instagram Miserable men que retrata els homes que esperen avorrits les seves dones a les botigues de roba i per les receptes demencials dels nois Epic Meal Time a Youtube, he dedicat part del cap de setmana a les xarxes socials. M'he adonat de la quantitat de falsos rumors sobre la salut que hi circulen, i especialment sobre les cures, suposadament miraculoses del càncer. N'he trobat al facebook sobre l'all, el bicarbonat de sodi, l'àloe vera, la vitamina C, una dieta miraculosa, l'aspirina o el plàtan.

Ja sigui per alleugerir el malestar de la malaltia o per contrarestar els efectes tòxics del tractament, són moltes les persones diagnosticades de càncer que busquen remeis alternatius. Però d'aquí a la curació hi ha un compendi de mitges veritats, dades falses, absurdes, obsoletes i rumors que ressorgeixen de manera ocasional com el del dicloroacetat (DCA) que actua induint la mort cel·lular programada. El que no diu la versió que circula per internet, és que l'estudi només es va fer amb cinc pacients, en un tipus concret de càncer --el glioblastoma, que afecta el cervell--, i en combinació amb altres fàrmacs i amb radioteràpia o cirurgia. Per tant, és difícil saber quina és l'eficàcia del tractament que segons la notícia de facebook «descobreix la cura del càncer i és bloquejada per les farmacèutiques».

També he trobat a la xarxa, i contestat a l'interessant bloc Centpeus de Daniel Closa a l'edició digital del diari Ara, que seguint una dieta rica en plàtans es cura el càncer. Han de ser, però, amb taques fosques, el més madurs, ja que, segons un estudi del Japó, són rics en una proteïna que mata els tumors, el factor de necrosi tumoral o TNF. Seria meravellós si no fos perquè els plàtans no en tenen de TNF, com es pot comprovar en el documentat treball de James Kennedy, un profe britànic resident a Melbourne (Austràlia) i que recull el genial en el seu bloc, El comidista d'El País. La realitat és que uns investigadors japonesos van descobrir que si injectaven extracte de plàtan a la panxa d'uns ratolins, les seves cèl·lules generaven més quantitat de TNF. Altres remeis miraculosos es desactiven fàcilment com per exemple el bicarbonat de sodi que algú ha batejat com la kriptonita del càncer. Encara que no cal ser Superman, ni viure al planeta Kriptó per arribar a la conclusió que el pàncrees, que genera grans quantitats de bicarbonat de sodi, no hauria de patir mai de càncer i, justament, és un dels més agressius. Hi ha informacions tan poc fiables com les dades de visitants a Andorra del mes de desembre, elaborades pel departament d'Estadística i que són fàcils de comprovar.

En el document que circula per facebook, amb el titular espectacular i cridaner, Miracle contra el càncer: amagat a casa teva, s'afirma que Heinrich Warburg va guanyar el premi Nobel per les seves investigacions sobre el càncer. El guardó li van concedir però pel seu treball al voltant del mètode d'acció de l'enzim respiratori. I no continuo connectat buscant més teràpies de facebook, perquè considero que ja he aguantat més que Jesucrist al desert, perquè no vull acabar en un centre d'addictes a internet a la Xina, considerant Mujeres hombres i viceversa com a anàlisi cultural o fent una paròdia del vídeo Wrecking ball de la Miley Cyrus.

De tota manera, els teòrics remeis contra el càncer no han aparegut amb les xarxes socials. Sempre n'hi ha hagut i han arribat envoltats d'expectació, acollits amb satisfacció pels terapeutes i els pacients i plens de promeses. Els antioxins de Kock, el tractament de Hoxsey i Krebiozen, els antineoplastons, les ampolles de CanCell, la teràpia de cèl·lules fresques, la desintoxicació amb lavatives de cafè, el control de càncer Revici, el 714X, el règim de Livingston-Wheeler, la cura de Clark Ph. D.N.D, el cartílag de tauró, l'estimulació immunitària, el Laetrile, el sulfat d'Hydrazine, l'aplicació de camps magnètics, l'ozonoteràpia o l'electroacupuntura. He perdut tants amics els darrers anys, n'he vist patir d'altres i he compartit la seva lluita contra la malaltia per saber que la gran esperança de futur per aturar-la són els estudis genètics. Dijous passat, es va publicar la notícia de la descoberta del gen responsable del càncer de fetge, gràcies a les investigacions amb 280 peixos zebra.

Cal més temps, diners i paciència, sobretot per als qui necessiten solucions immediates, però en un futur proper tots els càncers estaran controlats, sense necessitat dels remeis del facebook. Abans d'apagar l'ordinador, encara llegeixo un comentari amb milers de m'agrada sobre que els plàtans són radioactius. Jo també ho sóc. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.