Foto:

Fa més de vint anys que conec en Francesc Robert, ell em pujava cada cap de setmana de Barcelona, en l'època d'universitat. És un home que diu el què pensa, hi hagi qui hi hagi al davant, sigui la seva dona, un amic o el Papa de Roma. Encara que no encerti les paraules, les idees hi són, i les comparteix. Junts vàrem coincidir a IDN, i sempre ha pensat el mateix respecte els Països catalans, i mai he coincidit amb ell en aquest tema.

Poso a col·lació el catalanisme únicament per entendre què és el què està en joc amb l'anunci del cessament del director de la radio televisió pública. El catalanisme agrupa dos factors que el converteixen en un moviment polític, la reivindicació de la capacitat de decidir i la identitat de la cultura catalana.

Les paraules d'en Francesc Robert defensen la capacitat de decidir dels pobles, la seva capacitat política, sigui la del catalans, dels andorrans o dels tibetans. És un criteri radicalment democràtic, a través del qual, la sobirania del ciutadà ha de poder decidir les seves autoritats i les seves normes. Un posicionament en la línia de una de les darreres declaracions del nostre copríncep episcopal. Com no podria ser d'altra manera.... gràcies a Déu) La llibertat en la paraula només és té quan s'és independent. Però molts es pensen que ser independents és tenir diners, o en aquest cas, no ocupar cap càrrec de confiança política. Però la independència van més enllà de lo econòmic, o la política, la independència és llibertat d'expressió i tranquil·litat d'esperit.

Si quan es tenen responsabilitats, els resultats i la capacitat de gestió són els criteris pel que s'avalua una direcció, és la independència professional el primer criteri que han de disposar els responsables dels mitjans públics de comunicació. En aquest sentit, Andorra Televisió està guanyant, mica a mica, llibertat editorial respecte del Govern de torn. Però si finalment es produeix l'anunciat cessament del director de la radio televisió, s'acabarà tirant per terra tota la feina feta en aquests anys, sempre i quan els periodistes de la casa no ho evitin. Diuen que el peix mor per la boca, pel que cal ser prudent amb el que un diu. I tot i que, sincerament, cada vegada més, prefereixo la bona feina, i el silenci abans que la paraula, la millor manera per defensar la llibertat de paraula, no és callar, sinó dir. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.