Aquesta setmana hem sabut que el Cirque du Soleil tornarà al nostre país el proper mes de juliol. D'entrada, val a dir que portar un esdeveniment de renom internacional que ajudi a situar Andorra al mapa i atregui visitants és una gran i excel·lent idea. Igualment, però, cal ser molt curosos en la manera com es fan les coses per poder treure el màxim rendiment a qualsevol proposta subvencionada amb diner públic. Tots sabem que en la valoració oficial de l'esdeveniment de l'any passat hi va haver un component que va destacar per la seva absència: la capacitat d'autocrítica.

I és que, en moments econòmicament difícils com l'actual, tota precaució a l'hora d'invertir els diners dels contribuents és poca. I quan s'inverteixen, cal fer mans i mànigues per garantir que el retorn que s'aconsegueixi sigui el màxim possible. Queda clar que establir prioritats és molt subjectiu i que la iniciativa suscitarà crítiques. Per tant, s'ha de fer bé.

S'agraeix saber que les negociacions enguany han generat, ja d'entrada, millors resultats. D'una banda, hem sabut que hi haurà més representacions a un cost proporcionalment inferior, amb la qual cosa l'esdeveniment tindrà molta més repercussió, ja que seran moltes més les persones que podran gaudir de l'espectacle.

D'altra banda, celebrem que tota l'organització es faci, aparentment, amb força més anticipació. D'aquesta manera, tots els esforços organitzatius es poden planificar amb més temps i ser molt més eficients. Ja d'entrada, sembla que s'ha aconseguit esmenar un dels errors flagrants de l'any passat, que al web oficial del circ aparegui l'actuació d'Andorra com una més de les seves actuacions arreu del món.

Tanmateix, les campanyes de difusió, planejades amb temps, hauran de permetre aquest efecte que els nostres gestors turístics volen aconseguir: vincular la marca Andorra amb una altra gran marca de prestigi internacional. En aquest sentit, seria bo poder inundar el país amb marxandatge de tota mena que lligués aquestes dues marques i així es reforcés el missatge.

La distribució d'entrades va ser un dels capítols que més polseguera van aixecar. Si s'ha après la lliçó, caldria evitar un altre cop la visita d'espectadors que, arribats amb autobusos des de la Costa Daurada, es limitaven a entrar a Andorra unes hores abans de l'inici de la funció i marxaven esperitats tan bon punt s'havia acabat. En aquest sentit, si la gratuïtat de part de les entrades és un dels requisits establerts pel Cirque du Soleil, potser alguna fórmula imaginativa hauria de vincular el fet de regalar l'entrada a passar una nit al país o fer certa quantitat de despesa en establiments i comerços andorrans. D'aquesta manera, serien els integrants del propi teixit econòmic del país (restauradors, hotelers, comerciants i altres agents turístics) els primers ambaixadors i prescriptors de la proposta i l'amortització de la despesa pública quedaria, en gran mesura, garantida a la bestreta. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.