Foto: EL PERIÒDIC

Amitjans de la setmana passada en anar a la Uned i en arribar a la plaça de les Monges em van sorprendre uns panells plantats al mig de la plaça, al apropar-m'hi vaig veure que era una exposició sobre 100 anys de la carretera entre la Seu i Andorra 1913–2013. Hi vaig fer un cop d'ull ràpid doncs no tenia gaire temps, desprès l'he vista amb més calma i m'ha interessat molt. És una obra ben feta, felicitats a totes les persones que hi han treballat, doncs és una feina molt curosa, és una obra patrocinada pels Governs d'Espanya i d'Andorra.

He sabut per la premsa que també s'ha publicat un llibre amb el nom de 100 anys de la carretera de la Seu d'Urgell- Andorra la Vella(1913-2013). Al cantó nord hi trobem un breu resum històric la informació per conèixer la Seu i Andorra de principis del segle XX, unes fotografies de l'inauguració l'any 1913 amb el bisbe Benlloch i el Consell General d'Andorra fins a l'actualitat. En el cantó de migdia hi podem veure una ortofotografia, un conjunt de fotos aèries, que ens mostren l'espai que hi ha entre la Seu i Andorra amb la toponímia corresponent i els dos traçats de la carretera, el primitiu i l'actual. No cal dir que és un document gràfic que reflexa magistralment els canvis ocorreguts en la societat alturgellenca i andorrana durant un segle. En el nostre marc geogràfic pirinenc les carreteres van jugar un paper important com el primer nexe de comunicació moderna, substituint els vells camins de carros, per vies de cotxes. Els camins en el sentit clàssic existeixen des de la prehistòria, un camí és el lloc per on passa una persona o un grup de persones, per intercanviar productes e idees. A la Seu moderna, cruïlla de camins, el fet de la confluència de les carreteres amb Lleida, Andorra i Puigcerdà forma part important de les nostres relacions amb la resta de Catalunya, d'Espanya i de França, per tant del nostre desenvolupament social i econòmic.

Hi ha un abans i un després amb l'obertura de les carreteres, primer el 1907 s'acaben les obres de la de Lleida, segon la d'Andorra que ens mostra aquesta exposició i tercer la de Puigcerdà seguint el camí de l'Strata Ceretana romana. Els canvis socials que ens presenta l'exposició són de tots coneguts. Avui a més d'autopistes, trens d'alta velocitat i avions, tenim amb les tecnologies virtuals uns altres camins, unes noves carreteres que ens han posat el món a l'abast de la mà.

La paradoxa però és que el necessari progrés no ha estat capaç de disminuir les desigualtats entre pobres i rics. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.