• Hi ha una inconsciència política que s'acomoda a l'incompliment de les lleis que els polítics elaboren

Foto: EL PERIÒDIC

L'any 2003, el 12 de juny, s'aprova pel Consell General la Llei del patrimoni cultural d'Andorra. En la seva disposició final primera es diu: «El Govern ha d'aprovar en el termini màxim de dos anys els decrets de delimitació dels entorns de protecció de cadascun dels monuments declarats».

A la mateixa llei, en l'annex, es declaren 55 monuments, nou zones arqueològiques i un conjunt arquitectònic. En total 65 béns immobles d'interès cultural reconeguts pels quals es precisa la delimitació del seu entorn de protecció. No hi apareixia cap paisatge cultural ni cap zona paleontològica.

A la parròquia de Canillo es declaren vuit monuments i dues zones arqueològiques. A la parròquia d'Encamp, sis monuments i una zona arqueològica. A la parròquia d'Ordino, 12 monuments, un conjunt arquitectònic i quatre zones arqueològiques. A la parròquia de La Massana, nou monuments. A la parròquia d'Andorra la Vella, cinc monuments i una zona arqueològica. A la parròquia de Sant Julià de Lòria, vuit monuments i una zona arqueològica. I a la parròquia d'Escaldes-Engordany, set monuments i tres zones arqueològiques.

Deixant de banda altres qüestions que preveu la llei, i centrant-nos en els béns immobles dits d'interès cultural, és a dir els béns de més valor, de llavors ençà s'han incorporat altres béns immobles en la categoria d'interès cultural i per tant generadors d'un perímetre de protecció al seu entorn que, mentre no s'aprovi, està definit per la llei que sigui de 100 metres de radi. I no s'hi pot fer cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria sense l'informe favorable previ dels serveis del Patrimoni Cultural que, per prudència, deneguen.

Des de llavors han passat alguns, pocs malauradament, esdeveniments.

Concretament el dia 11 de febrer del 2004, es va declarar l'Hotel Rosaleda a Encamp com a monument. I el 2 de febrer del 2005 s'aprovava el seu entorn de protecció.

El 19 d'octubre del 2005 el Govern incorpora un nou bé aprovant la declaració de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni mundial, com a bé immoble d'interès cultural en la classificació de paisatge cultural. I el 8 de març del 2006, passats nou mesos del termini esgotat, el Govern aprovava la delimitació del seu entorn de protecció. Trobant-se pendents d'aprovació els 65 declarats inicialment el 2003.

El 18 d'octubre del 2006, un any i mig passat del termini en que s'havien d'haver fet tots els entorns de protecció, el BOPA publica l'aprovació de l'entorn de protecció de l'església de Santa Creu de Canillo.

El 24 de desembre del 2008, tres anys i sis mesos desprès de passat el termini, s'aprova el tercer entorn de protecció, el del pont de la Margineda a Andorra la Vella.

El 18 de febrer del 2009 el Govern declara bé d'interès cultural la zona arqueològica del jaciment de la roureda de la Margineda. El 8 d'abril del 2009 es declarava bé cultural com a monument la Casa Rull de Sispony. El 20 de gener del 2010 es va aprovar el perímetre de l'entorn de protecció de la Farga Rosell a la parròquia de La Massana, modificat el 2 de febrer del mateix any.

El 21 de juliol del 2010 s'aprova l'entorn de protecció de la Casa Rull i de l'església de Sant Joan de Sispony, modificats els 31 de juliol i 30 d'octubre del 1013.

El 15 de desembre del 2010 s'aprova l'entorn de protecció de l'església de Santa Coloma, modificat el 21 de novembre del 2012.

Com a balanç doncs es pot dir, si no n'hem perdut el compte, que s'han declarat altres quatre béns immobles d'interès cultural a part dels 65 mencionats a la llei del 2003 i s'han aprovat vuit entorns de protecció en 10 anys i sis mesos. És a dir vuit anys i sis mesos després d'acabar-se el termini en què havien d'haver-se definit 65 entorns de protecció se n'ha fet vuit sobre un total de 69. Un 12% només en un termini de cinc vegades el previst per la llei.

¿Què ha passat, doncs, amb aquest depriment resultat?

Tot i que el Ministeri de Cultura és la ventafocs deñ Govern, aparentment hi ha hagut recursos econòmics que no s'han aprofitat a nivell general, ja que la crisi només ha afectat els darrers cinc anys i el fet de que des del Govern s'hagin establert subvencions destinades a la implantació de mesures de conservació integrada, conservació i restauració, manteniment i millora del patrimoni cultural des del 2004, per atorgar a persones físiques, jurídiques, entitats privades sense finalitat de lucre i als organismes públics d'Andorra, fins avui, no deixa lloc a dubtes de l'existència de recursos econòmics destinables a la protecció del patrimoni cultural.

El fet de que no es volguessin aprofitar els quatre anys en què els comuns van treballar en l'elaboració dels Plans d'Ordenació i Urbanisme a les parròquies, entre el 2003 i el 2007, per avançar i consensuar des de Patrimoni Cultural, en els entorns de protecció, tampoc justifica la baixa activitat entre el 2007 i avui, sinó que hauria d'haver estat tot el contrari.

Tampoc hi ha hagut manca de preparació dels serveis tècnics de patrimoni cultural perquè l'activitat al departament no s'ha aturat, incorporant-se al catàleg una gran quantitat de béns inventariats, i ja que han disposat fins i tot d'algun notable assessor extern per a resoldre la qüestió.

El fet de no disposar de tècnics per a fer-ho, tampoc justificaria la situació ja que a nivell tècnic els arquitectes i el seu col·lectiu s'han ofert en diverses ocasions per accelerar el tema, especialment en els darrers anys de poca activitat professional.

Tampoc es pot dir que hi hagi hagut oposició social o particular prou consistent com per aturar l'elaboració dels 69 entorns de protecció o alguns més, si es miren els béns immobles per parròquies, ja que només s'han iniciat en el seu estudi ben just un terç dels mateixos.

El fet de que es vulgui l'excel·lència en la redacció, d'aquesta primera definició, dels entorns tampoc n'és la raó ja que els baixos preus que es paguen per a la seva realització contradiuen l'excel·lència que se'n vol.

¿Quina ha estat la causa d'aquesta situació, avui insostenible, que ha posat els comuns en rebel·lió?

Certament només en pot ser una, que és la voluntat política.

Per deixadesa o per intencionalitat amagada. Són massa diversos els governs i els consells generals que han passat per creure en la segona.

Deixadesa política. Hi ha una inconsciència política que s'acomoda a l'incompliment de les lleis que els mateixos polítics elaboren. I amb l'elaboració ja queden tan satisfets que obliden la seva responsabilitat en el seguiment del seu acompliment i dels objectius pels quals han aprovat les lleis.

Aquest n'és un cas ben evident. Sembla com si el no compliment de la llei (dels seus terminis per exemple) només és possible per als polítics i no per als ciutadans normals. ¿Per què el Govern i el Consell General no actuen i hi posen remei d'una vegada enlloc de passar i incomplir reiteradament les lleis que respectivament aproven?

Si no són capaços o competents en vetllar per l'acompliment del que aproven, el millor és que no ho aprovin o ho meditin més abans de fer-ho. Els ciutadans mirem a les institucions amb respecte, però volem exemplaritat i no que se'ns alliçoni per un costat i se'ns exigeixi, sense tolerància, i per un altre costat no es faci res i tolerància absoluta.

¿Com pot ser que el Govern adjudiqui 15 projectes d'obra pública per set milions d'euros, que cap llei obliga a fer en un termini determinat, i per un altre costat adjudiqui cinc entorns de protecció per un valor de menys de 75.000 euros i es quedi tan tranquil deixant pendents, per qui sap quants anys més, 50 altres béns immobles que esperen la miserable bona voluntat del seu estudi i aprovació?

¿Com pot ser que el Consell General aprovi els pressupostos i no es queixi per l'incompliment de la llei que fa anys va aprovar, i ràpidament ha oblidat? ¿O és que els legisladors no són responsables de les lleis que aproven o han aprovat els seus predecessors? Si no són capaços de controlar-les o de recordar-les, és a dir ser-ne responsables, que no en facin tantes.

¿Com pot ser que a Govern es disposi d'un milió d'euros i no el destinin a donar compliment a una llei que fa vuit anys s'havia d'haver complert i que ha de millorar substancialment la nostra oferta turística cultural?

Deu anys desprès estem sense resposta. Només falta la baralla de competències per a la incompetència. La voluntat política, deixada o intencionada, hauria de ser substituïda per una voluntat política responsable, madura, exemplar i resolutiva a tots els nivells institucionals, que prou feina hi ha per a tots, cadascú amb les seves competències, treballant per tirar endavant el país, el nostre, el de tots els que hem escollit Andorra com a país propi. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.