Foto: NOE

La imatge que tinc de Burgos, és la d'una ciutat castellana tranquil·la i on la Petjada de la Història, molt present en tot el seu espai urbà, es dona la ma amb la llegenda: Capital del Regne de Castella en l'alta Edat Mitjana, amb la figura del Cid Campeador prenent jurament al rei Alfons VI a l'Església de Santa Gadea; i tota la ciutat vigilada per les magnifiques agulles de la catedral gòtica de Santa Maria. Vull remarcar que fou la ciutat escollida per Franco per muntar-hi el seu quarter general durant la nostra guerra civil i que Burgos va esdevenir la Capital de «l'España Nacional». Explico tot aquest preàmbul històric per presentar una típica ciutat del centre d'Espanya, atractiva pel visitant: cultura, art i es menja molt bé; conservadora i per tant, sempre propensa a acceptar l'ordre establert. Remarco lo del centre d'Espanya, per dir que el govern espanyol no solament te problemes a Catalunya.

Els aldarulls ocorreguts a Burgos ens mostren una societat gens submisa que ha dit prou, revoltada contra els seus governants municipals del PP que volen fer una reforma urbanística que no agrada als veïns, transformant una avinguda d'un barri de la perifèria en un bulevard amb un aparcament soterrat. La qüestió de fons és per què els veïns no ho volen? Quins interessos hi ha al darrera d'aquesta obra? A qui beneficia? D'entrada semblaria inexplicable la destrucció del mobiliari urbà si no fos que hi ha algun motiu. Els aldarulls ocorreguts desprès d'una manifestació pacifica durant varies nits seguides ens fan pensar que les obres d'aquest carrer han estat la metxa que ha fet saltar els ploms prou plens de descontentament per l'atur, l'encariment de la vivenda, la congelació dels salaris i de les pensions, la pujada de preus, la corrupció urbanística i un llarg... Mentre el govern, aprofita el conflicte per continuar tirant l'aigua el seu molí assegurant que els protagonistes dels fets son grups itinerants de persones antisistema. Crec que algun dia totes aquestes mentides es pagaran cares. També s'aprofita tot el malestar veïnal per donar ales a la famosa llei de Seguretat Ciutadana coneguda com a llei Fernández que representa un retorn al franquisme, que atenta contra la llibertat d'expressió i el dret de manifestació.

A més a més, la situació de malestar no es pas privativa de la ciutat del Arlanzón sinó que es dona arreu de la pell de brau i el descontent es generalitzat contra el desgovern del govern Rajoy. Farien be els governants de no menystenir els fets de Burgos ja que son l'exponent d'una ciutadania cansada d'enganys i d'estafes. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.