Foto: EL PERIÒDIC

Això és el que fa falta, més art al carrer. L'art quan es concentra als museus costa de fer arribar al públic. Amb el pas dels anys, els museus s'han fet petits, a més, aquí a Andorra no hem aconseguit que les activitats culturals tinguin un seguiment important. Els visitants pràcticament no en consumeixen cultura a Andorra, i els que residim al país, el cert és que tres quarts del mateix. Som gent de la cultura del treball, però no de la cultura de l'art, i això que ens agrada, perquè el sabem apreciar. Som gent amb uns nivells d'educació elevats, amb una bona cultura general, gent mestissa de moltes nacionalitats que formen una societat treballadora i civilitzada.

Per això sabem apreciar l'art. Però podríem fer molts més esforços per gaudir de l'art. No són poques les activitats culturals que es programen, tant sols cal fer un cop d'ull al web www.agenda.ad. Però, continuem amb el peix que es menja la cua, més programació tindríem si més consum cultural féssim, i a l'inversa. Per això és important que l'art sigui al carrer. En forma de música, escultura o amb les noves tecnologies. Molt sovint l'art al carrer, només l'hem fet servir per decorar les rotondes. Les escultures d'Antonio López de la Carmen despierta i la Carmen dormida en són un exemple, tot i que a mi, personalment, m'agradaven més quan algú li va donar un toc modern, al pinta'ls-hi un piercing al nas. Perquè l'art és això, quelcom que et sorprèn i et qüestiona. Francament convé felicitar que el privat financi l'art que podem gaudir tots. És una bona manera per retornar a la societat, aquells guanys que es disposen per unes condicions afortunades.

Les escultures dels 7 poetes del Jaume Plensa, ens obliguen a mirar cap amunt. Aquí com que som gent de valls de muntanya, sovint no aixequem el cap. Aquestes escultures, situades davant del nou Consell General, ens fan mirar amunt, ens fan veure el parlament i ens retornen al concepte d'Estat. Els 7 poetes són 7 homes de les 7 parròquies que junts conformen el nostre petit país. Que s'ubiquin endemés a la plaça de la Lídia Armengol, és a més, un homenatge al seu record.

Per a més informació consulti l'edició en paper.