Foto: EL PERIÒDIC

Més de set milions de joves d'Europa no fan res, ni estudien ni treballen i a més, més de cinc miliones no tenen feina. Dins de la diversitat del mercat laboral dels estats europeus, i vist que l'ocupació dels joves es fa cada vegada més difícil, l'empresa McKinsey&Company va dissenyar un projecte per relacionar educació i ocupació (Education to employment: Getting Europe's youth into work) i aquest mes de gener n'han publicat un informe en què s'intenta identificar els motius d'aquest problema i trobar les propostes per solucionar-los.

Afirmen que les necessitats empresarials i les competències dels joves per treballar no s'ajusten, sobretot per falta de relació entre empreses i món educatiu. L'educació superior és molt cara, falta de suport a la formació professional, absència de coneixements en determinats aspectes essencials com la comunicació o l'ètica laboral. I aporten una perspectiva, la dificultat dels processos per accedir a una feina. Només un 10% dels joves que van seguir estava satisfeta amb el sou i la feina, en canvi, la majoria no veia perspectives. En el camp de l'empresariat, no arriba a la meitat la proporció dels que aprecien els coneixements del personal, i és un problema més estès a les empreses petites. Aporten algunes idees per ajustar-ho des dels centres de formació professional o superior, per exemple.

Durant un parell de dècades, es va relegar el món del treball dins els valors societals. Avui s'ha de tornar a recuperar. Veurem com es farà, però ha d'haver-hi reacció de les persones. Així, en aquest estudi observen que la gent treballa fins a més gran i que les dones en edat de tenir fills no abandonen el seu lloc laboral i això dificulta, segons l'estudi, trobar una primera feina.

No sembla oportunisme d'aquesta anàlisi? Com fa un segle, treballen les dones que no crien? No hi ha una política general d'exigir més anys de cotització per a una pensió de jubilació més decent? El decalatge es manifesta entre la identificació dels motius d'aquesta situació i les polítiques que es porten a terme: d'una banda més anys de treball, de l'altra mes culte als joves però poc canvi en l'economia, adaptada a les novetats. En temps remots hi havia uns períodes d'aprenentatge, que més modernament es van dir proves i que van servir, ja recentment, per a base de contractes precaris. Potser tornar a pensar ens formes presencials per adquirir aquelles habilitats, dins d'una nova orientació del treball i si s'entén que la coexistència generacional és una necessitat per connectar amb el món, com en tots els aspectes de la vida. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.