IL·LUSTRACIÓ: JORDI CASAMAJOR

La planta arbòria de la qual parlarem avui és típica dels boscos de la República Democràtica de Congo, on viuen els pigmeus coneguts per una música vocal de gran complexitat polifònica. Els fruits rugosos de l'arbre de cola contenen llavors amb propietats de goma i un gust amarg que s'utilitzen com a xiclet i ajuden a disminuir la gana i la fatiga. Aquestes llavors es coneixen popularment com a nous de cola. Han arribat a simbolitzar, per a diversos pobles africans, els valors de l'amistat, el respecte, la solidaritat i la sociabilitat.

Els Hausa-Fulani ofereixen les nous de cola triturades en el curs dels rituals de benvinguda als visitants i als nous integrants de la tribu. Els Igbos, un dels pobles més nombrosos i influents de Nigèria, també tenen una cerimònia semblant. Un dels ancians del poble beneeix les nous ofertes als convidats i diu: “Aquí hi veureu totes les coses bones que busqueu.” Tot seguit, les nous es parteixen amb un ganivet o amb les mans. La quantitat dels trossos resultants indica quanta prosperitat i benestar tindran els visitants i els amfitrions. S'eviten les nous grises de la cola nitida propenses a trencar-se només en dues parts, i es prefereixen les nous de cola acuminata, de color violeta o vermellós. Si visites un poble i reps una nou de cola que demostra la bona voluntat dels seus habitants, en tornar a casa l'has de mostrar a la teva gent per a que sàpiguen en quin poble havies estat. Això ho il·lustra un proverbi que diu: “Quan la nou de cola arribi a casa, explicarà d'on procedeix”.

L'arbre de cola s'associa amb la força i la potència masculina, i només els homes poden pujar-hi i collir els seus fruits. Això, i també l'efecte estimulant de sistema nerviós central de les nous de cola fa que se'n elabori un remei tradicional per tractar aquells problemes que a l'època de Molière es consideraven una causa acceptable per a que una dona demanés divorci. Malgrat diversos dubtes sobre la seva presumpta efectivitat, es comercialitza a l'oest de l'Àfrica amb un cert èxit.

Un número determinat de nous de cola s'utilitza per demanar la mà a la futura esposa: es lliuren al seu pare per simbolitzar la futura unió entre les famílies. Després de rebre les nous de cola i escoltar la descripció de les virtuts del nuvi presentada per un missatger, el pare de la núvia anuncia la seva decisió. Si la proposició és acceptada, les nous es trenquen i es comparteixen per segellar l'aliança.

A partir del segle XIX, la nou de cola pren un protagonisme especial de cara a Amèrica i Europa quan se'n comença a produir un extracte per refrescos. El boom comença a partir de l'any 1886, quan a Atlanta, Geòrgia, el farmacèutic John Pemberton desenvolupa una beguda medicinal: una versió no alcohòlica de la beguda French Wine Coca, un remei contra el mal de cap, problemes de digestió i la depressió. En aquella època hi havia una gran fe en les propietats curatives de l'aigua carbonatada, i l'extracte de cola hi afegia l'efecte antidefatigant, estimulant cardiotònic, digestiu, lipolític i diürètic. Fins l'any 1902, la beguda també contenia 8,45 mil·ligrams de cocaïna: una quantitat insignificant, tot i que és possible que la cafeïna continguda en l'extracte de nou de cola podia augmentar el seu efecte.

Avui en dia les nous de cola gairebé mai no s'afegeixen als refrescs que porten el seu nom. Els ingredients principals d'aquestes begudes són vainilla, canyella, de vegades caramel, cítrics i cafeïna, i sempre edulcorants i àcid fosfòric.

Per a més informació consulti l'edició en paper.