L'economia espanyola no para de donar bones notícies i no em refereixo únicament a la borsa, sinó també a la prima de risc o la rendibilitat del bo a 10 anys que estan batent rècords.

Aquests dies cal anotar que ja hi ha creació neta d'empreses i que el sector serveis repeteix un bon comportament per primera vegada des de l'inici de la crisi . Hi ha pel camí més dades com la venda de vehicles o la despesa dels espanyols per les festes de Nadal o en període de rebaixes. I tots ells ofereixen el millor colofó de l'any: les xifres ofertes pels serveis públics d'ocupació que anoten ocupació i cotitzacions .

Hi ha, és clar, algunes incògnites a l'horitzó. Per exemple, el compliment del dèficit públic i l'oferta als mercats per molts milers de milions d'euros. La banca haurà d'enfrontar-se a unes noves proves i cal abordar un nou sistema de finançament autonòmic que acabi amb les desigualtats i les injustícies . No podem oblidar, en tot cas, el desafiament català, encara que cada vegada més ciutadans pensen que el repte té zero possibilitats d'arribar a algun lloc que no sigui el fons del mar. Dit tot això, amb les ombres incloses, l'economia espanyola no es reconeix si es compara amb la situació que presentava a finals de 2012.

El govern no pot aturar les reformes, ha d'aprofundir en les ja realitzades i abordar les que encara estan pendents. És obvi que la confiança en el nostre país ha tornat i que les empreses ho estan notant en forma de finançament i d'entrada de diners. Molts negocis es venen a bon preu i el maó comença a donar símptomes d'alguna forma de vida. No ens adormim i recuperem el desig col·lectiu de sortir de la crisi més greu que hem patit, durant massa temps i que ha deixat pel camí tant dolor i sacrifici.

Alguns s'entesten en no veure aquesta millora clara de l'economia. Es neguen a reconèixer que les coses milloren i ho fan per pur partidisme. És qüestió de temps que la realitat s'imposi i desemmascari els miserables.

Per a més informació consulti l'edició en paper.