Foto: EL PERIÒDIC

Conec a l'Albert Villaró des que era adolescent com alumne de BUP a l'Institut Joan Brudieu on vàrem compartir moltes hores de classe; val a dir que sempre va ser un bon alumne educat estudiós i molt col·laborador en tots els actes culturals de l'Institut. A la Seu abans (ara ha canviat una mica) tots ens coneixíem i la seva mare la Maria Boix de la Pastisseria Cadí era per a mi una referència. Al menjador de casa tinc enquadernat un poema que l'Albert em va escriure, signat al solstici d'estiu del 1982, quan va acabar COU. Més tard quan ja era un flamant historiador, vaig tractar a l'Albert com arxiver de l‘Arxiu Municipal de la Seu sempre disposat a donar-te un cop de mà i com arqueòleg en l'excavació de l'església de Santa Eulàlia dintre de l'edifici de l'Ajuntament de la Seu, em va ajudar en el meu treball sobre la introducció a la Història de l'Alt Urgell. He seguit sempre la seva trajectòria d'escriptor i d'historiador i potser el llibre que més m'ha agradat és Blau de Prussia, premi Carlemany.

Avui toca doncs felicitar a l'Albert Villaró per haver guanyat el Josep Pla amb la seva novel·la Els Ambaixadors, també però, agrair-li per haver-lo escrit per nosaltres els seus lectors. He llegit en algun diari que li agradaria que els lectors gaudissin al llegir Els Ambaixadors tant com ell quan l'ha escrit, per tant això promet de veritat. Llegir l'Albert sempre és un regal per a l'esperit. Rebre un premi i l'Albert Villaró ja sap de que va, és un reconeixament públic i notori de la vàlua de l'obra i per tant de qui l'ha escrit. El Premi Josep Pla té una llarga trajectòria dins la literatura catalana contemporània. Sóc lectora dels Premis Pla i recordo el primer atorgat el 1968 a Terenci Moix per Onades Sobre una roca deserta i l'han rebut fins ara els grans mestres de la nostra literatura, entre d'altres i cito de memòria alguns dels autors que més m'han colpit Baltasar Porcel, Teresa Pàmies, Carme Riera, Rafael Nadal i d'una manera especial a Marià Manent amb el seu Vel de Maia una novel·la molt lúcida del final de la nostra guerra civil.

Per tant, Albert Villaró ha entrat per la porta gran en l'espai dels nostres escriptors més reconeguts. Ja és un prohom de la nostra cultura pirenaica. Tinc moltes ganes de que el llibre Els Ambaixadors arribi a les llibreries i el pugui llegir. Ja sé d'entrada que en gaudiré molt, doncs conec la fina ironia de l'Albert.

Per a més informació consulti l'edició en paper.