• El 24 d'octubre del 2012, elGovern va aprovar el Reglament de la certificació de l'eficiència energètica

Foto: NOE

El 24 d'octubre del 2012, fa ja més d'un any, el Govern va aprovar el Reglament de la certificació de l'eficiència energètica de l'edificació. Aquesta és, d'un costat, una peça més en l'establiment del marc legal de reducció del consum energètic i d'emissions de diòxid de carboni (CO2), és a dir una mesura per a conscienciar-nos i en definitiva estalviar i no malmetre ni l'economia ni el medi ambient de que gaudim. I, d'un altre costat, és un model de classificació energètica dels edificis a fi de fomentar l'eficiència energètica del parc nacional d'edificis existents.És a dir, una manera intel·ligent d'augmentar la nostra productivitat i per tant ser més competitius a tots els nivells i poder oferir més quantitat amb menys despesa i més qualitat amb menys pol·lució i, per tant, més sostenibilitat.

L'obtenció de l'etiqueta energètica d'un edifici o part d'ell, d'un local o d'un habitatge, ens permet de valorar on es troba aquest energèticament, i comparar les seves prestacions. Amb el Reglament d'eficiència energètica de l'edificació de l'any 2010 es va crear un abans i un després per als edificis.

Aquest és el punt d'inflexió o punt zero. Abans d'ell, la prehistòria, després, la història. El valor afegit del coneixement de l'etiqueta energètica d'un edifici o habitatge només el pot donar la seva certificació. Però no una certificació normativa qualsevol, com fa poc per a Andorra. Per exemple la francesa o l'espanyola. Ja no.

El model que s'ha seguit, i es segueix, amb gran encert, és el suís, país amb el qual no només ens hi podem comparar per afinitat física i semblança geopolítica, sinó que ens hi devem comparar per la seva excel·lència en aspectes com aquest, on darrere les normes, per sobre d'un afany regulador cec, hi ha intel·ligència.

La certificació energètica constitueix per sí a més d'una etiqueta, una excel·lent i econòmica ocasió de conèixer a fons la situació energètica de l'edifici etiquetat i de constituir un assessorament indirecte o auditoria de com poder millorar i obtenir el comportament energètic ideal, escollint la solució idònia, a l'edifici en qüestió i atenent al cost i al retorn de la inversió. La certificació andorrana de l'eficiència energètica en l'edificació etiqueta segons dues classe és a dir té en compte dos paràmetres primer i dos altres després.

D'aquests quatre aspectes el d'emissió de diòxid de carboni (CO2) per raons polítiques i econòmiques s'ha prioritzat en el nostre entorn. Sortosament per a nosaltres no és el cas i aquest ha quedat relegat a tercer lloc. El primer criteri i que fixa la lletra en la classificació o etiquetatge és el consum d'energia primària en kw hora per metre quadrat de l'edifici (kwh/m²) i a l'any. Aquest paràmetre té en compte el consum total energètic, és a dir l'energia necessària per a calefacció, per a produir l'aigua calenta, per a ventilació i per a refrigeració, però també l'electricitat consumida per a l'enllumenat o el funcionament d'estris i maquinària diversa dins l'edifici. El segon criteri, fixat també per una lletra, igualment entre la A (molt eficient) i la G (poc eficient) determina les necessitats de calor de calefacció de l'edifici en kw hora per metre quadrat i any (kwh/m²). El tercer paràmetre com hem dit classifica l'edifici, també amb les mateixes lletres segons l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (CO2). I el quart paràmetre ens dóna, en percentatge, la fracció d'energia primària renovable que utilitza l'edifici i per tant sabem doncs en quina proporció l'edifici és menys o menys sostenible tenint en compte el seu grau de consum d'energies considerades renovables.

Tot i el caràcter no obligatori del Reglament, per a tot tipus d'edifici nou o existent, ja s'han certificat 5 edificis durant el 2013, una casa de poble a Canillo, dos xalets a Canillo i dos edificis plurifamiliars a Encamp. Un dels objectius principals del Reglament de la certificació de l'eficiència energètica en l'edificació que era el d'establir els mètodes d'avaluació energètica en l'edificació i regular-ne la tramitació i l'aplicació amb la finalitat de promoure l'eficiència energètica, ja està assolit. El registre de la certificació, que és de consulta pública, també ja està en funcionament.

Els ajuts per rehabilitació també estan començant a tenir en compte, per a la seva concessió, la certificació energètica dels edificis que hi postulen i els guanys possibles en la seva classificació amb les intervencions que es proposen. Un bon camí ja s'ha obert emmarcat en una política general a llarg termini, contemplada en els objectius del Llibre blanc de l'energia d'Andorra. Ara només ens cal seguir-lo a tots, sense pressa sí, però sense perdre el temps ni les oportunitats que la història ens ofereix a cadascú individualment per poder forjar bé la Història que ens és comuna. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.