• O com complir els propòsits que es fan cada començament d'any

Foto: wordpress.com

Atenuats els efectes de la ressaca de la nit de cap d'Any gràcies al Resalim i al Cool Dawn Recovery Drink, aquest beuratge que combina cítrics i regalèssia fet a Corea del Sud, he decidit que aquest 2014 no formaré part de les 1058 persones que han optat per anar-se'n a viure per sempre a Mart en el projecte Mars One.

Tampoc no m'integraré a la zoologia de la vida moderna formada per freelances precaris, autònoms fracassats amb les seves productores o estudis de disseny, vegans radicals, assistents a festes culturals amb un egotisme patològic i editors moderns amb cognoms nobiliaris o pota negra.

No vaig començar l'any escoltant el Happy new year d'Abba que va ser, segons Spotify, el que més va sonar a França; no vaig veure a la televisió espanyola, la reina del cava Anna Simón, anunciant cervesa Estrella Galícia, ni em va tocar la grossa de Catalunya ni el lot 810 de figues seques del Kiosco Casanova amb micotoxines.

Un any més sóc incapaç d'entendre la física, la química, l'origen de l'univers i l'evolució de les espècies. No sé traduir textos del grec clàssic ni recitar en llatí i vaig molt justet en psicologia positiva però arribo a assimilar que una decisió de canvi, un sol acte quotidià precís i realitzable, és suficient per posar en marxa la mecànica del benestar. Per aquest motiu, he decidit menjar més sucre.

L'equip del psicòleg Roy F. Baumeister de la universitat de Princeton ha demostrat que la voluntat és una «energia mental» present en quantitat limitada al nostre cervell, i que la glucosa en seria un potent estimulant.

La manca de motivació estaria relacionada a un esgotament de la nostra energia vinculada amb la «fatiga decisional».

Clar que a més de menjar sucre en excés, que pot provocar càries, diabetis o obesitat, també hi ha una altra manera de complir els propòsits de fer esport, dedicar més hores a la família, aprimar-se, deixar de fumar, retenir els lemes i els llinatges familiars de The Game of Thrones o aprendre anglès tot i que el xinès és l'idioma del futur però que seria del nostre present, sense poder encabir a les converses, paraules com trendy, outfit o cupcake, ja que sempre és més in servir una magdalena del Regne Unit que emplatar un fricandó de vedella.

I aquesta altra opció per poder complir les nostres promeses és l'autocompassió. Tractar-se amb indulgència és una bona manera de començar a tenir confiança en un mateix. No és una conclusió produïda per la ingestió d'un xupito d'amiant, o fruit de l'abús d'hores de televisió amb Los Morancos, Raphael, programes de repàs de l'any o d'estètica arcaica. Ho ha descobert una psicòloga de Berkeley, Juliana Breines a partir d'un experiment amb un grup d'estudiants que han confirmat els efectes de l'autocompassió sobre la voluntat de progrés personal.

Tot plegat sembla més senzill menjar més sucre que entrar en terrenys que són complicats, com el de l'autoestima, quan, a vegades, el millor és deixar-se guiar per la corrent. Tinc la teoria, encara no publicada a la revista Science, que la intuïció és una bona eina per accedir a la felicitat. Amb ella i una mica de sucre podré escriure articles sense que ningú no se senti ofès, evitaré tocar temes relatius al Copríncep Episcopal o la independència de Catalunya per no veure el meu cap en una safata com el de Joan Baptista.

Faré més esport perquè estic fart de trobar, navegant per internet, que aquell amic que només hagués corregut perseguit per un zombi «has run 12,9 km in 50 minutes», i que aquell grassonet de l'escola, lletraferit, setciències, amb ulleres de vidre de cul d'ampolla ara és finisher a la marató de Talavera de la Reina.

Tot i que, per posar-me en forma, no sé si haig d'anar al gimnàs a córrer en una cinta o a una acadèmia d'idiomes amb la febre pel running. Em col·locaré un iPhone amb totes les aplicacions possibles al braç i em compraré unes malles llampants perquè si no sóc finisher a la marató, almenys que em puguin trobar pels 42 quilòmetres del camí. El que està clar és que aquests que corren i es preparen per fer llargues distàncies es lleven molts diumenges a les set del matí mentre que tu el cap de setmana passat, sense reserves de Resalim, Cool Dawn ni d'Sprite, ja anaves pel tercer Neobrufen 600, preventiu per la ressaca, després d'obstinar-te a tastar el licor Calm-nt, típic d'Ulldecona, i que a l'etiqueta no quedava clar si els graus eren alcohòlics o Fahrenheit.Tampoc no recordes si te'l van oferir en una neotaverna, un gastrobar, una enoteca, una cantina o si te'l vas posar per via intravenosa al Sidecar de la plaça Reial de Barcelona després que el DJ punxés un recull de Mecano amb En tu fiesta me colé com a tema central. Va ser un impacte només superat l'endemà, en comprovar que tenies una urticària a l'entrecuix.

Mentre espero que em donin hora al dermatòleg, em pregunto si ha estat produïda pels calçotets vermells que em vaig posar la nit de cap d'Any i que em vaig comprar a una botiga de xinesos, o perquè he començat a consumir més sucre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.