Foto:

M'agraden les Fades, i els seus encanteris, per això m'agraden els contes i per aquesta raó he tingut l'ocasió de veure en el Liceu de Barcelona, l'opera Cendrillon, del compositor francès Jules Massenet, amb llibret de Henri Cain; basada en el conte de Perrault traduït al catala amb el nom de la Ventafocs. Sempre m'ha impressionat el món dels contes i en aquest cas hi trobem tots els elements propis d'una historia on la realitat trista pot ser transformada alegre per la ficció i la fantasia. La Ventafocs és un conte clàssic on en boca del mateix Massenet la màgia de les paraules «Vet aquí que una vegada» fa possible que la fantasia voli i les fades i els follets actuen com personatges reals que transformant la realitat, en aquest cas d'una noia desvalguda, maltractada i menystinguda per la seva madrastra i per les seves filles, i que malgrat ser estimada pel calçaces del seu pare, se sent sola, trista i abandonada i somnia en canviar la seva miserable existència. Cosa que es possible per l'actuació de la seva fada padrina i troba al seu príncep blau després de perdre una de les seves sabates de cristall. La posta en escena molt encertada amb una escenografia espectacualar; em va cridar l'atenció que el príncep trist estés cantat per una mezzo soprano, es veu que és un paper travestit propi de l'opera còmica francesa de finals del XIX. Es una opera molt poc representada, potser precisament perquè es un conte de fades. El cert és, o almenys en el meu cas, que et transporta a un món on la literatura, la música, i el teatre es donen la mà i et fan viure en un univers on els miracles existeixen , molt lluny del món que ens toca viure. Però tot i això fa pensar que sense fantasia la vida seria molt més grisa que necessitem de tant en tant retornar a la innocència de l'infantesa,i que necessitem com el pa que ens mengem fer volar la imaginació. No solament trobem la cultura en els llibres científics, sinó també en les obres de ficció, en els Mites i en els Contes. Reivindico les fades, els follets, els manairons els animals que parlen, tots els essers fantàstics perquè no sols ens distreuen sinó que ens eixamplen els esperits i a vegades ens ajuden a pensar i a entendre millor el que passa.

Deixem l'encís de les fades i tornem a un encís mes proper demà a la nit passen als Reis D'Orient. Avui ja he vist un patge que s'amagava a l'escala del campanar del meu poble. Algun dia he resat el parenostre a la seva estrella perquè tinguin un bon viatge. Ja els hi he escrit la carta demanant salut i que portin joguines a tots els nens sense oblidar els malalts i sobre tot ells que son màgics a veure si poden fer alguna cosa per entendrir els cors de tots aquells que prefereixen la guerra i els diners abans que el diàleg i un més just repartiment de la riquesa. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.