Els vull explicar una petita història. Vaig néixer a Barcelona a la clínica del Sagrat Cor, el 24 de Juliol de 1956, en plena revetlla de Sant Jaume que aleshores se celebrava com encara se celebra la revetlla de Sant Joan. I vaig néixer gràcies al gran esforç que va fer la meva mare, que va entregar la seva vida a canvi de la meva. Així vaig poder néixer i viure, això sí sense ella. El part va ser molt complicat i segons em van explicar anys després, en el fatal desenllaç també hi va influir el fet que uns metges massa refiats o irresponsables preferissin anar de revetlla enlloc d'atendre la dona que va acabar donant la seva vida per la del fill que portava a les entranyes. Això em van explicar. L'actitud de la meva mare va ser molt noble i molt valenta i va tenir un preu per a ella i per a mi, perquè vaig haver de créixer sense l'amor i el caliu de la mare. Per això, quan sento els discursos d'alguns polítics no puc deixar de pensar-hi. Qui són ells per dir que les dones no tenen el dret a decidir? Qui són ells per treure'ls els dret a viure, o és que potser no el tenen? Les dones són lliures de decidir sobre al seu cos com ho són els homes. Tenen dret a decidir si avorten o no. Si s'escau, la meva mare va fer prova d'una gran generositat però jo no la vaig arribar a conèixer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.