Foto: il·lustració de jordi casamajor

Els cards són una estrella d'heràldica. Hi ha tres cards d'or a l'escut d'armes de la casa dels Cardona que s'originà d'una germana de Carlemany, l'Argència. El Molt Antic i Molt Noble Orde del Card, un orde de cavalleria britànic, té com a emblema la seva flor: la flor nacional d'Escòcia, i el mateix lema que apareix a l'escut d'Escòcia – «nemo me impune lacessit»: ningú em fereix amb impunitat.

«Llir entre cards, vós sabeu e jo sé/ que es pot bé fer hom morir per amor». Ausiàs March, de totes les maneres de morir, aquesta –no per la plenitud d'amor sinó per haver-se trobat en una via dels amors sense sortida– és la que menys accepto. Nogensmenys existeix, des d'un temps molt més llunyà que el de Dido i Aeneas. «Quid primum deserta querar...» plora l'Anna, la germana deserta. Milions d'amors possibles i reals es deixen sense assaborir per no sobreviure amors impossibles. Sempre m'han retret que mai no he entès el vertader sentit d'un trist amor romàntic. L'amor –tal com entenc l'amor– no es venja, no desespera.

«El llir entre cards sóc jo», diu la més bonica entre les dones, tot sospirant per l'evidència. Llir entre cards, quin lloc més compromès. Polit i blanc, sensible i incomprès. Potser per Nadal s'hauria de parlar de llirs, de lilium candidum, símbols de puresa i joia. «Flor de lliri lliri,/ Flor de lliri blanc», canten els ocells de la glòria al bell poema de Joan Maragall per consolar el nen que plora, nen oblidat pel món. «Los tres Reis són fora,/los pastors se'n van;/si pastors lo deixen,/anyells, què faran?» enraona tota una fila de rossinyols a la vora de l'establia per alegrar el cor del nounat.

La paraula card, tanmateix, no sols designa els símbols heràldics amenaçadors i les veïnes envejoses dels dolços lliris. També és una verdura popular a la cuina mediterrània que es troba a la base de plats amb ple sabor d'hivern: amanides occitanes, la minestra, cards amb bechamel al forn i el plat nadalenc popular tant a Rioja i Sòria com a molts llocs d'Aragó i Navarra. Dels cards, en mengem les penques: han d'estar fresques i tibants, sense taques. Molts cuiners prefereixen netejar-los a casa tot i que es tracta d'un procés llarg i s'ha d'anar amb molt de compte per no deixar cap part dura. El card de Nadal també es pot preparar amb cards de pot o congelats.

Ja saps que mai no es pot fiar dels meus coneixements de l'art culinari, però comparteixo la recepta, fruit d'una passejada per un grapat de blocs de cuina (http://www.mis-recetas.org/recetas/show/4858-cardo-de-nochebuena, http://www.huescalamagia.es/blog/cardo-para-navidad/ i d'altres).

Per preparar el card de Nadal, els cards nets i sense fils es remullen en aigua amb suc de llimona per a que no es posin negres i després es bullen en aigua i sal durant una hora i mitja. Molts recomanen fer una cocció prèvia de 5-10 minuts i després una segona cocció en aigua nova fins a aconseguir textura tendra desitjada. Mentre es bullen els cards, es prepara una salsa amb una ceba fregida amb oli d'oliva, una mica de farina, llet calenta (o brou resultant de la cocció dels cards) i ametlles picades. Aquesta salsa s'afegeix als cards i tot junt es deixa coure encara durant uns 10 minuts.

Com totes les receptes, aquesta té moltes variants en funció de la regió i de les preferències del cuiner. Algunes incorporen pernil, ous, nous i safrà, d'altres, alls i julivert. A http://blocalforn.blogspot.com/2011/03/card-entre-llirs.html) es proposa servir el card amb la picada «en bona companyia d'un calamar fresc, lleugerament fregit».

Per a més informació consulti l'edició en paper.