En la vida s'ha de ser molt pedagògic, amb l'exemple, amb els fets com en les paraules. Només així un cobra la legitimitat del què es fa o del què es diu. Només així un pot arribar a transmetre els valors i els criteris de l'ofici de viure. Quan s'és pare, és quan més clar tens que en aquesta vida s'ha de ser pedagògic. En les converses que mantinc amb la meva filla, intento transmetre-li la necessitat de la confiança en ella mateixa, i la necessitat de l'esforç, de la perseverança i del compromís. En el fons tracto de passar el missatge de què “el difícil ja està fet i que l'impossible ja es farà”, passar el missatge de què podem aconseguir-ho, viure bé, perquè es tracta de quelcom que sempre hem d'estar fent.

Personalment em fascina observar quan, de pares a fills, es transmeten aquests criteris de vida i d'ofici. Perquè és llavors quan el compromís es fa més fort. Però no és evident ni freqüent que així sigui. Un amic li deia a les seves filles, com les dues en feien una de perfecta, i així és. El bonic és veure com d'altres pares així ho han aconseguit. Aquests dies recordem la mort d'Enrique Morente (1942-2010), un cantaor espanyol i renovador del flamenc, que va aconseguir uns nivells de poesia i sentiment difícils de comparar, posant música als versos de Federico García Lorca o Leonard Cohen. Ell va saber passar el seu art als seus fills, Estrella, Soleà i Enrique Morente.

Quelcom de similar va aconseguir el músic indi Ravi Shankar (1920-2012), mort ara fa un any, famós pel seu virtuosisme amb el sitar. Les seves dues filles són, a cadascuna més espectaculars. La Norah Jones música reconeguda amb 9 premis Grammy per les seves composicions de jazz, soul, pop i country. I la Anoushka Shankar música del sitar i virtuosa com el seu pare, que fa de la seva música pur mestissatge poètic. El més bonic de la transmissió de valors, entre les generacions, en l'ofici de viure, és viure-ho en la pròpia família. A casa meva vàrem recordar la mort de l'àvia, sopant junts, i vàrem viure i gaudir com els seus valors havien arrelat en la seva besnéta. Quelcom que només aconsegueixen les bones persones.

Per això és tant important estar ben rodejat i intentar ser una bona persona, per aprehendre i transmetre els bons valors de l'ofici de viure. Perquè com diu una companya de facultat, la Marina Garcés, en el seu segon llibre, Un mundo común, la vida en comú no està després, és aquí i ara.

Per a més informació consulti l'edició en paper.