Foto: EL PERIÒDIC

La setmana passada va ser especialment prolífica, informativament parlant. Entre molts altres temes, malauradament han tornat a ser notícia les famosíssimes escultures de Meritxell. Amb l'adjudicació que ha fet el Comú per convertir les suposades obres d'art en ferralla, es tanca un dels capítols més funestos de com es pot arribar a malbaratar el diner públic. Esgarrifa pensar quants diners s'han invertit en total per fer l'estudi del projecte, encomanar-lo, fer-ne les degudes presentacions públiques, contractar el proveïdor, fer el muntatge i el posterior desmuntatge, les minutes dels advocats, els costos del judici, la indemnització de centenars de milers d'euros i tota una sèrie d'intangibles difícils de comptabilitzar. Això sí, tot plegat, com si no hagués passat res.

Les filtracions d'unes suposades actes de reunions entre el ministre de Presidència i les autoritats comunals de la capital també han fet treure fum pels queixals a més d'un. Aparentment, com hem sabut per la premsa, des de Govern es demanava al Comú que deixés sense efecte les sancions de circulació de tota la flota de vehicles governamentals.

Una mesura reprovable si es té en compte el precepte bàsic en qualsevol democràcia que la llei és la mateixa per a tothom. També el cap de Govern anunciava la seva voluntat d'esgotar la legislatura i ho justificava amb dues raons cabdals: les negociacions de l'acord d'associació amb la Unió Europea i el desplegament de l'IRPF. Al meu entendre, es va deixar la principal: amb una majoria aclaparadora de 22 consellers i sense cap justificació de causa major, no té cap mena de sentit no esgotar la legislatura. En la mateixa compareixença mencionava, cito textualment, «l'error que ha suposat que enguany s'hagin recaptat 10 milions d'euros menys del que s'havia previst, procedents de les entitats bancàries». I aquests deu milions d'euros es queden, com qui no vol la cosa, en això, en un no-res. Això sí, ho vol solucionar de cara al proper exercici amb rapidesa i equitat.

I per acabar, més enllà de les nostres fronteres, els nostres veïns catalans van anunciar data i preguntes referents al seu dret a decidir. Dues preguntes que, al meu parer, tenen claríssima resposta per a tots aquells, que ja són molts, que volen la independència, però que deixen en un mar de dubtes a tots els altres que, no negant-se al canvi de l'estatus actual, no estan del tot convençuts que l'independentisme sigui la fórmula a seguir. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.