• La moderna Constitució andorrana del 1993 recull com a paraula més repetida «general», 79 vegades

Foto: ÀLEX LARA

Dins de les especificitats andorranes, hi ha l'ús de paraules amb uns matisos significants propis, que la comunitat humana que ha habitat a Andorra els darrers segles ha anat forjant des de temps pretèrits i fins avui, formant part del que s'entén com a idiosincràsia pròpia.

Aquest és el cas per a les paraules «comunal» i «general». Aquests conceptes vénen a ser equivalents i únicament es diferencien pel seu abast territorial. La determinació de comunal és pertanyent al comú i comú vol dir compartit per dos o més a la vegada, circumscrits al territori en el seu nivell comunal, és a dir les Parròquies.

Mentre general vol dir que concerneix la totalitat d'un cos, d'una societat, d'una organització, és a dir del País. El general compren el comunal. O dit d'altra manera el comunal és la divisió natural del general, en constitueix les seves possibles parts. L'escala dels conceptes comunal i general és purament andorrana i s'escau al seu tamany, fent-ne dos mots complementaris, que contenen l'abast territorial de l'interès general. Prova d'això n'és que no s'han produït unitats polítiques amb èxit constitucional, ni per sota ni per sobre. Els veïnats i els quarts no han arribat a passar la prova de la Constitució del 1993 i mal existeixen com a col·lectius de particulars o privats, els segons amb empremta territorial.

Els conceptes de local i d'universal es troben fora de l'escala andorrana. Així per local s'entén allò relatiu o pertanyent a un lloc determinat, a un municipi o a una població, i per tant es correspondria a un fragment en que es podria dividir allò comunal al nostre país. Però en no tenir consistència institucional és una part estrictament física i per tant sense caràcter o essència política i el seu ús, quan es tracta de parlar dels nivells institucionals d'Andorra és inadequat. I per universal s'entén allò relatiu o pertanyent a l'univers i, per tant s'estén a tots els grups en general, depassant el petit món andorrà. Com estan fora de l'escala andorrana els conceptes de central i perifèric. Si bé el nom no fa la cosa, com diu la dita, sí la diu, i per tant la significa, i és en el seu significant que perdura, quan encarna atributs i per tant identifica.

Perdre, confondre o maldir el nom de la cosa és també perdre identitat. La identitat hi és o no hi és, tot i que evolucioni i es pugui fer transformar, amb el temps. La seva modificació és lenta i indirecta. La identitat no es pot comparar o valorar en termes de funcionalitat, n'està al marge, i no hi te rés a veure.

El sistema de representació de la identitat, però, si que se l'ha de valorar per la seva eficiència i funcionalitat al servei de la comunitat que identifica. I és aquí on cal ser curosos i saber que el que cal ajustar és el sistema de representació i no la identitat, quan aquesta encara té sentit i es correspon amb un poble.

Saber distingir i no confondre's, és essencial. Cal que hi posin atenció els que interessadament o inconscientment confonen sobre el què, el qui, el quan i el com, per dissimular o excusar la seva manca de competència davant els problemes a solucionar. Com també cal que hi posin atenció els qui posen els interessos col·lectius al servei d'interessos polítics o particulars, malmetent la identitat de la societat andorrana i el seu sistema de representació partidista o privat.

La moderna Constitució andorrana del 1993 recull significativament com a paraula més repetida «general», 79 vegades. Les paraules «Consell General» hi surten 52 vegades. Com la paraula «Govern» que hi surt mencionada també 52 vegades. La paraula «Andorra» i els seus derivats surten 49 vegades. La paraula «Estat» hi surt escrita 27 vegades. La paraula «Comú» i els seus derivats hi surten 20 vegades. La paraula «Parròquia» hi surt 7 vegades. Les paraules «Quart» i «Veïnat» hi surten 1 vegada. Les paraules «local» i «universal» o els seus derivats hi surten 1 vegada. I les paraules «central» i «perifèric» o derivats no hi surten cap vegada. I que consti que la paraula «tradició» només hi surt 1 cop mentre que «Copríncep» i derivats hi surten en 38 ocasions. Per a reflexionar-hi, doncs.

Tot es pot canviar i, avui en que tot va a tanta velocitat, encara més. Els que tenen molt de tot (identitat, població, recursos econòmics, projecte de futur ...) segurament han d'accelerar per poder canviar, perquè tot i així, per inèrcia pura, els seus canvis globals es produeixen molt lentament. Per contra els que tenim molt poc de tot (identitat, població, recursos econòmics, projecte de futur ...) hem de ser, ben segur, prudents, perquè qualsevol canvi és irreversible i es produeix amb tanta rapidesa que és vist i no vist.

Ha costat molt arribar on som. Parlar lleugerament és irresponsable. Actuar lleugerament és neci. Canviar, sumant, és de savis. Canviar, restant, és d'ignorants.

El poc bagatge que la història ens ha concedit no el podem anar llençant a cada girada del camí. Tot plegat no hem d'oblidar l'Article 98 quan en el seu apartat d, ens recorda que «es consideren òrgans constitucionals els Coprínceps, el Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns».

Cal insistir i recordar els cinc pilars de la Casa Comuna Andorrana, o l'Estat Andorrà, o el Principat d'Andorra, del país que hem decidit fer nostre tots els que hem pres la decisió de viure en aquest tros de Terra, en aquest racó del món o de Pirineu, com li agrada dir repetidament a algun periodista que es fa el despistat.

Cinc pilars que separadament són ben poca cosa, per no dir res, i que només prenen sentit i força quan en nom del Poble Andorrà es mantenen junts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.