• Encara no han entès que cal preservar el Nadal consumista i calòric

Foto: NOE

Estic fart que els convidats a Sálvame arribin a trending topic cada divendres, i de la campanya promocional de Nymphomaniac d'aquest home tan pesat que es diu Lars von Trier. Al·lucino amb el fet que Miley Cyrus fos una de les més votades com a personatge de l'any de la revista Time o que hi hagi gent disposada a pagar vuit euros per berenar a l'Starbucks. Llegeixo, esgarrifat, que Silicon Valley està dominat per un exèrcit de friquis amb presíndrome d'Asperger, emocionalment desequilibrats però amb una increïble capacitat de treball. I em costa acceptar que estigui de moda aquest mosaic esgarrifós de vestidets, ukeleles, sabates planes, grups de folk indie i els clips infantils en el cabell de Zooey Deschanel. Vivim en una distòpia, on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, i que és el caldo de cultiu ideal dels anomenats modernets. Són aquests que per Nadal mengen roast beef gratinat amb French Dip, hummus de remolatxa, sushimi de peix volador, amanida d'encenalls d'alfals amb naps de les illes Fèroe, torró de wasabi, sushi de verdures tibetanes, caramels de Papa Bubble; beuen cervesa Brooklyn Lager i decoren la casa amb arbres nadalencs cubistes deconstruïts de fibra de vidre. Posen vinils del rock psicodèlic dels australians Tame Impala en comptes de les nadales tradicionals de Sergio Dalma o Teresa Rabal i regalen blu-rays d'Els Goonies o necessers d'Aqua Velva amb l'after shave Ice Blue inclòs. La nit de cap d'Any se'ls pot reconèixer fàcilment: portaran un jersei d'esquiar dels any 80, complements de vestir que no passarien el tall de qualitat de l'armari de la cantant Bebe, una barba islàmica, semblarà que s'hagin pentinat amb un col·lisionador de partícules i aniran amb el llibre Fes-te gran de Ben Brooks sota el braç.

Encara no han entès que cal preservar el Nadal consumista i calòric, que és intocable i que no té sentit pervertir-lo. Aquí no hi ha terme mig. O no ho celebres o ho fas com manen els cànons. Aquest any el penso disfrutar al màxim. M'hi llançaré com Lluís Marín al boarder cross de Montafon i al meu costat Shutter island semblarà una pel·lícula de la Pixar. Participaré a tots els actes benèfics, quintos, marató televisiva, misses del Gall, caga tió, curses de sant Silvestre, amics i enemics invisibles, sopars, berenars i piscolabis corporatius, de colla d'amics i onegés a la recerca de l'infart estomacal i amb la tensió arterial pels núvols. Assistiré a les representacions dels Pastorets de Sant Julià de Lòria, de la Joventut de la Faràndula de Sabadell i als de Calaf. He comprat loteria a dojo, de Nadal, de cap d'Any i de Reis; participacions per viatges a Mallorca, per al sorteig d'un lot de perfums Desigual que inclou un vibrador i per un disc de Tortell Poltrona cantant swing. Prendré part en sopars i dinars hiperproteínics amb sopes de galets paquidèrmics davant d'un centre de taula amb pinyes daurades, tan clàssic com el còctel de gambes i tovallons amb Christmas Print de l'Ikea. Compraré raïm i torró a preus astronòmics, faré una cua impressionant al Mediamark per tenir el joc Grand Theft Auto i una altra, dimensió muralla xinesa, a l'E. Leclerc Punt de Trobada perquè m'emboliquin una Peppa Pig. M'empassaré tots els suplements dominicals de moda i glamour i els catàlegs que arriben a la bústia de casa de joguines, regals, vins i menjars. No sabré si hi ha dies mig festius o mig feiners i cada nit veuré Se armó el belén amb Paco Martínez Soria.

Em resisteixo a creure que el Nadal sigui una festa d'obsolescència programada com les sabatilles Vans, la dentadura de Pete Doherty o els auriculars de l'iPod. Les tradicions encara no han mort tot i que estan sent trinxades per la màquina comercial globalitzada. El costumari s'està convertint en una mena de cova d'Alí Babà saquejada sistemàticament per fer-ne un puré digerible i destil·lat en tota mena d'objectes que facin rutllar l'economia, com els caganers de la Moreneta o el Papa. El del meu pessebre, fidel a la tradició és un xicot vestit per fer l'obra Terra baixa, amb cara de pallús alleugerint-se amb un cert decòrum en un racó amagat. És un pessebre normal, res a veure amb una cosa freak com l'edició especial de lego d'El Hobbit. Però és el meu pessebre i es ven de manera conjunta i inseparable amb el Nadal que arriba com un predicador disposat a posar ordre a les nostres vides, cantant a la grandesa de la vida i als raigs de sol, com si d'uns integrants de Delafé y las Flores Azules es tractés.

El gran objectiu és sobreviure. Un estudi de la universitat de Duke, als Estats Units, ha comprovat que el nombre d'ingressos per problemes mentals augmenta durant les setmanes posteriors a aquestes festes. També hi ha els danys col·laterals d'entrar al facebook del National Ugly Christmas Sweater Day, de tenir 120 canelons al congelador o d'haver seguit l'actuació de l'intèrpret per a sords que va participar als funerals de Mandela. Si de cas, aneu tirant cap al Sant Eloi a fer les últimes compres que jo vaig a casa a buscar el jersei amb dibuixos del Pare Noel i del ren Rudolph amb la nàpia vermella, i ara baixo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.