Foto: EL PERIÒDIC

Des d'Andorra sempre s'ha de procurar ser molt respectuós amb allò que passa als nostres veïns. Més que tot, perquè opinar, des de sempre, resulta molt fàcil. Però si opinar és legítim, ho és molt més quan es tenen els drets polítics corresponents. Sinó és com voler participar d'un menjar on no s'és convidat. El cert és que, no em canso d'impressionar-me per la quantitat d'història que genera el nostre present. I aquest dies en vivim en tots els nivells.

A l'Estat veí, estem vivim una seqüència de fets que inevitablement condueixen a la col·lisió de dos trens carregats d'història i d'interessos tant diferents com comuns. El que està clar és que el present és una corrent que no es pot aturar, i per igual que els sentiments dels pobles. Però si la gestió pública no és fàcil, molt menys ho és la gestió dels enfrontaments polítics.

Aquesta setmana hem recordat l'exemple del què que ha pogut fer un home. La mort de Nelson Mandela ha tret de nou a la llum pública, allò que un home pot crear de nou, la pau entre els amics, i allò que un home pot evitar, la guerra entre enemics. La política és molt més complexa que la diferència entre amic i enemic. Per desgràcia, hi ha qui limita la gestió pública, sigui local o internacional, a la gestió dels confrontaments d'interessos. Però la política necessita visió, diàleg, negociació i criteris. La política no té perquè acotar-se als límits legals establerts, perquè precisament és des de la política des d'on es creen aquests límits.

La dificultat política que viu l'Estat veí és francament interessant, perquè mostra dues visions presents i confrontades sense espurnes de violència. Per cultura ens sentim més propers a Catalunya, però per institució ens sentim respectuosos amb Espanya. Així que el posicionament del nostre país no hauria de passar del respecte a les institucions de l'Estat veí i les decisions dels seus ciutadans. I aquí és on es visualitza l'afer més important d'aquesta situació. La necessitat d'estendre i regular una major participació ciutadana a la vida pública. Perquè si bé hom pensa que les consultes no resulten necessàries, per farragoses i complicades, però el cert és que el component polític de la vida social, no es pot limitar als inicis d'una legislatura.

Tant per la informació que disposa la ciutadania, com per la tecnologia del present, les institucions polítiques de l'Estat haurien d'incloure en continu les decisions polítiques de la ciutadana.

I aquí a Andorra ens passa exactament el mateix, perquè amb l'anunci –per a mi convenient– del Cap de Govern de voler esgotar la legislatura, s'ha privat de la consulta política a la ciutadania del país respecte a l'adhesió al mercat interior de la UE, i a la nova configuració de les competències de l'Estat, fins a les properes eleccions. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.