Pobres ciutadans
- Foto: NOE
L'última ocurrència de la DGT és tornar a examinar els conductors amb experiència, per ara és només una qüestió a debatre i, pel que sembla, ha encarregat un estudi sobre el tema a una universitat espanyola. De fer-se tal prova, no només seré brutalment suspès sinó exemplarment desacreditat davant la societat com una persona perillosa que malgrat conduir durant més de 40 anys sense un sol accident ni mig greu, no té els coneixements bàsics que la DGT exigeix ?en els exàmens. I com jo quants? Perquè resulta que aquest estudi que ara s'encarrega, ja es va fer i els resultats van ser catastròfics: més del 90% dels conductors suspenien la teòrica. La pregunta és inevitable : quan una immensa majoria dels que condueixen habitualment sense més problemes suspèn un examen de conduir no serà que el que falla és precisament l'examen?
La resposta és sí. L'examen demana coneixements inútils, planteja situacions absurdes i hi sobren desenes de senyals. I a més, hi ha una contradicció en tot això. O les campanyes de la mateixa DGT ens enganyen o gens tenen a veure els coneixements dels conductors amb els accidents: Ni la velocitat excessiva, ni el consum d'alcohol, ni el cansament ni la immensa majoria de les principals causes que se'ns exposen com provocadores d'accidents s'aprenen o s'ensenyen en un examen, són conductes individuals lamentables però alienes als coneixements sobre conducció. Si el que vol la DGT és treure uns calerons i donar ingressos a les autoescoles, doncs res, endavant. No només em sembla bé sinó que brindo la mateixa idea a totes aquelles institucions que concedeixen algun títol: quants arquitectes, enginyers, metges, periodistes... aprovarien avui una revàlida de la carrera ?
És més quants catedràtics i grans professionals aprovarien avui amb nota suficient l'examen de selectivitat? Jo per descomptat, no. Entre altres coses perquè m'han canviat l'idioma i ni els complements directes es diuen ja així , i segueixo sense tenir ni idea de què són les maleïdes «valències» en química. Mai ho he sabut i, malgrat tot, he arribat fins a la jubilació sense grans sobresalts. Hauré tingut sort.
Per a més informació consulti l'edició en paper.