• La crisi incentiva l'anàlisi de les conseqüències de la política econòmica sobre el benestar dels ciutadans

Foto: noe

L'any 1968 Robert Kennedy va afirmar en un discurs que el problema del PIB és que mesura tot menys les coses que fan que valgui la pena viure. El primer ministre britànic David Cameron va recuperar aquesta referència amb motiu del llançament d'un projecte per mesurar el benestar dels ciutadans dels país i que va donar lloc a la publicació, l'any 2012, del primer informe sobre el benestar nacional al Regne Unit. Aquesta iniciativa pretén construir un indicador complementari del PIB i que mesuri de manera més global la felicitat dels britànics.

Tot i que no es tracta ni molt menys d'una idea nova ?Bhutan elabora des de la dècada dels 70 l'índex de felicitat interior bruta?, sí que crida l'atenció el fet que un país com el Regne Unit es plantegi introduir una mesura de la felicitat en els comptes nacionals, perquè implica que el benestar subjectiu dels ciutadans com a indicador socioeconòmic ha deixat de ser una anècdota. En aquest sentit, no és coincidència que les Nacions Unides publiqués l'any 2012 el primer «Informe mundial de la felicitat? i que l'any 2013 l'OCDE hagi posat en marxa el projecte ?Índex per a una vida millor?, eina creada per visualitzar i comparar els factors clau que contribueixen al benestar dels ciutadans dels països membres.

Per què la felicitat és objecte d'interès del món econòmic? Com tantes altres tendències emergents, no hi ha dubte que la crisi dels darrers anys ha influït en aquesta orientació, a incentivar l'anàlisi de les conseqüències sobre el benestar dels ciutadans de les polítiques econòmiques aplicades, en un esforç per tractar de discriminar entre les bones i les no tan bones mesures anticrisi. D'altra banda, el fort retrocés registrat pels indicadors econòmics monetaris de les economies desenvolupades i la tendència d'ampliació de les desigualtats entre els diferents segments de renda són factors que han despertat l'interès dels investigadors per conèixer l'impacte d'aquesta pèrdua objectiva de benestar material en el benestar subjectiu de les persones. O, dit en altres paraules, la crisi ha tornat a posar de moda la pregunta eterna de si el diner dóna la felicitat. En línies generals, els estudis econòmics coincideixen a assenyalar que hi ha dues grans categories de felicitat. El primer tipus, que es denomina «felicitat afectiva», reflecteix les emocions positives i negatives que diàriament experimenten les persones. El segon tipus, que es denomina «felicitat avaluadora», indica el grau de satisfacció de les persones amb la seva vida. Aquesta distinció és important perquè, mentre la felicitat afectiva està lligada a les relacions socials i personals, la felicitat avaluadora és resultat de tot un conjunt de factors que determinen el sentiment de satisfacció o frustració que experimenta una persona com a conseqüència del seu lloc dins la societat. És aquest segons tipus de felicitat el que es veu condicionat per elements com el nivell de renda, la salut i el grau de confiança en la comunitat i el que, per tant, resulta interessant des d'un punt de vista socioeconòmic.

Una de les conclusions més interessants dels estudis desenvolupats recentment, i que es recull a l'Informe mundial de la felicitat de les Nacions Unides, és que, si bé la renda familiar és un element que condiciona el nivell de benestar subjectiu, la importància d'aquest factor és més limitat del que caldria esperar. De fet, aspectes que afecten més la felicitat de les persones són el capital social ?és a dir, el nivell de confiança en la comunitat?, la salut i la qualitat de la governança del país i de l'Estat de dret. Aquesta conclusió és certa en economies amb un nivell de renda elevat, en les quals la millora del benestar que es pot derivar de factors monetaris és limitada i el principal motor de creixement de la felicitat avaluadora és la cooperació i el reforçament del sentiment de pertinença a una comunitat. No és coincidència que els països que encapçalen els rànquings mundials de felicitat siguin economies amb un nivell de renda elevat i que, a més, gaudeixen d'un grau d'equitat social i confiança alt, així com d'una governança robusta. Segons el rànquing que elabora les Nacions Unides, el període 2010-2012 les societats «més felices» van ser les de Dinamarca, Noruega, Suïssa, Països Baixos i Suècia. Malauradament, l'informe de les Nacions Unides no inclou Andorra i, per tant, no sabem quina seria la posició del Principat. En tot cas, el que sí podem concloure dels estudis sobre la felicitat és que a Andorra, com a país amb un nivell de renda per capità elevat, la millora de la felicitat dels ciutadans dependrà no solament de l'augment de la renda, sinó fonamentalment del que es pugui millorar en factors com ara la qualitat del model de governança, el grau de cohesió de la societat i la confiança dels ciutadans en les institucions del país.

Conseller delegat

Banca Privada d'Andorra