PISA és la clau. Cada informe fa evident que l'educació espanyola no funciona per raons estructurals, per errors històrics, per reformes educatives que han primat l'escolarització però han oblidat la qualitat, l'exigència i l'esforç, que han restat autoritat als professors i que han retallat l'autonomia dels centres. I també deixen clar que el problema no és la inversió en educació, ni tan sols la limitació del nombre de professors, sinó el sistema. La bretxa social educativa a Espanya no és tant entre pobres i rics sinó entre qualitat i fracàs. Per això mateix, la reforma educativa de Wert –mal gestionada, pitjor defensada i no pactada amb ningú– es justifica i els seus oponents no poden rebutjar-la perquè això només ens porta a mantenir tot el que ens ha conduït a un fracàs estrepitós. El pitjor de tot és que tret d'alguna autonomia, com la de Madrid, amb prou feines s'han pres mesures per millorar la qualitat de l'educació. I quan es prenen mesures, s'aconsegueixen resultats –Madrid i Navarra encapçalen el rànquing–, tot i que sigui a Madrid on la protesta és més forta. Hi ha altres autonomies que critiquen la reducció del professorat, però aquesta reducció no ha estat igual a totes les autonomies. Cadascuna ha de respondre del que fa. El que Pisa ha deixat clar és que més diners no és garantia de millor educació. I el que els centres necessiten és competitivitat, exigència i una major autonomia per desenvolupar projectes. Ara Catalunya es proposa posar en marxa un pla per millorar la qualitat del professorat, amb un període de proves de tres mesos que, si no se supera, impediria al professor fer classes en un centre públic durant dos anys. Alguns temen que pugui ser un altre filtre ideològic. Però la clau està en el professorat.

A Educació haurien d'anar els millors i, per això, cal elevar la nota mínima per a l'accés als estudis, augmentar el nivell de formació i d'exigència en llengua, idiomes i matemàtiques, elaborar una veritable carrera docent amb estímuls i posar en marxa un MIR educatiu que garanteixi que a l'educació arriben els millors professionals perquè l'educació és la inversió més important que podem fer. Tenim bons professors, però necessitem els millors I necessitem que els pares els donin suport i es responsabilitzin de l'educació dels seus fills.

Per a més informació consulti l'edició en paper.