• Set persones van morir socarrimades en no poder escapar d'un taller convertit en presó per les reixes

Foto: noe

En comptes d'estar enviant cartes als Reis Mags esperant que el Govern denunciï els acords d'Espanya amb la Santa Seu, el PSOE hauria d'estar posant el crit al cel per la mort de set persones, cinc homes i dues dones, ciutadans xinesos, tancats per les flames de l'incendi declarat dilluns passat en un taller tèxtil de la Toscana, on treballaven en condicions infrahumanes. I no tant pel que ha passat en aquest polígon industrial de Prato, a la citada regió italiana, que també, sinó perquè pot passar en qualsevol lloc i moment, a Espanya. I quan passi tots ens n'estranyarem.

Tothom coneix l'existència al nostre país d'aquest tipus de tallers on milers de xinesos, residents il·legals en la seva majoria, treballen amuntegats quinze i setze hores diàries, set dies a la setmana, en règim de clandestinitat i per sous de misèria.

Els treballs de recerca de l'excel·lent periodista, Glòria Serra, ens van deixar en el seu dia inequívocs testimonis televisats. I tot això davant la mirada distreta dels poders públics, que només es donaran per al·ludits quan, qualsevol dia, a Espanya passi el que ha passat en aquest taller de la Toscana.

La notícia posa els pèls de punta. Les set persones van morir socarrimades en un forat del qual no van poder escapar perquè els ho impedien les reixes que havien convertit el taller en una presó. Allà es dedicaven a fabricar peces de roba barata que es venien a tot Europa i que estaven fent milionària a la propietària del negoci, gràcies a la seva decisió d'esclavitzar en ple segle XXI els seus treballadors.

El mètode, malauradament molt estès en els polígons industrials de moltes ciutats europees, és una reproducció clandestina –il·legal– de la necessitat de mà d'obra barata que té el sistema. Si el factor treball opera sota el signe de l'abundància si és sobrant, si hi ha més treballadors disponibles dels que són necessaris per a la producció de béns, els costos i les condicions laborals tendiran a la baixa mentre que els beneficis empresarials tendiran a l'alça.

No falla. Això dit amb caràcter general. Però el tema que ens ocupa ens remet a un problema d'esclavitud laboral pura i dura al cor d'Europa, on se suposa vigent el respecte dels drets dels treballadors que tant va costar instituir en els marcs juridicopolítics de l'anomenat món civilitzat.

El més paradoxal és que aquest tipus de tallers clandestins que reviuen l'esclavitud del proletariat tinguin el seu nínxol ecològic en el règim comunista xinès. Crèiem que Mao l'havia fundat pel contrari, per a la redempció del proletariat. I ara veiem que ha descobert la part més salvatge del capitalisme, la qual precisament a Europa ha estat mitigada per les corrents ideològiques bàsicament inspirades en el socialisme democràtic i l'humanisme cristià.

Per a més informació consulti l'edició en paper.