La persistència de la idea de les races humanes com a fet demostrable, com a evidència, es manté de la mateixa manera que la de molts altres tòpics i estereotips. Contrasta, com en tantes coses, que la nostra època compti amb unes tecnologies de la comunicació més ràpides que nosaltres i de les nostres capacitats d’assimilació i transformació de les idees, però que hi hagi nocions que encara perseverin, tot i el seu caràcter fal·laciós. Probablement és aquesta mateixa velocitat la que impedeix una bona digestió de la informació i només permet una reacció sense massa matisos. Per això, potser, perviuen idees com l’existència de races humanes, un concepte que la ciència ha desterrat fa temps, però que trobem encara en textos que es podrien modificar, almenys  en el seu sentit simbòlic. 

Si n’hi ha un de text transcendent per a la humanitat, és la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, que es va aprovar el 10 de desembre de 1948, és a dir, fa ja 65 anys, en una època en què es considerava l’existència de races com un fet. Així el seu article 2 diu, si no s’ha canviat, que «Tothom té tot els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició». Segurament ja ho entenem, però actualment no caldria mantenir aquesta distinció.

Hi ha nocions molt tenaces, nocions sobre les que en tenim un ple convenciment, les creences. L’existència de les races humanes és una d’elles, arrelada en conceptes molt superficials –en el sentit literal- que es desenvolupen en els segles XVIII i XIX, justament quan també es van posant les pedres per construir la societat dels drets que ha caracteritzat el món contemporani i no sabem què li passarà.

Com qui no vol la cosa, es van sentint encara expressions racistes per tot arreu, i cal ser conscient que difícilment qui s’expressa amb aquest menyspreu llegeix declaracions universals de drets humans, però la insistència sobre aquest anacronisme podria contribuir en acabar amb aquestes idees pernicioses. Vaste programme? I tant, i a més, el classisme pot revifar ben de pressa. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.