Repoblació de caimans a Colòmbia
- Els pantans i rius del nord del país sud-americà seran la nova llar d'espècimens nascuts en captivitat
Els pantans i rius del nord de Colòmbia es van començar a repoblar aquest cap de setmana de caimans a través d'una iniciativa que busca retornar al seu hàbitat a aquests animals nascuts en captivitat, però també augmentar la producció de pells per a l'exportació.
L'operatiu va començar aquest dissabte al municipi de Barranco de Loba, on es van alliberar 800 babillas (Crocodrylus *Fucus) dins d'un programa empresarial engegat al departament colombià de Bolívar i que contempla el retorn al seu hàbitat de 7.000 animals en els propers set mesos.
Els petits caimans tenen dos anys i fan entre 75 i 90 centímetres: "Els fem un seguiment perquè els camperols els protegeixin i no els matin", va explicar a Hernando Marriaga, gerent comercial i propietari del Zoocriadero Colombian CROCO, empresa dedicada a la comercialització de les pells.
AQUEST PROJECTE
busca que a curt termini aquests animals es converteixin en reproductors naturals. Zoocriadero Colombian CROCO exporta cada any unes 25.000 pells de babilla a Tailàndia, Singapur i Mèxic, a uns preus que varien, depenent de la grandària, entre els vuit i deu dòlars per a una talla de 25 centímetres, i 25 dòlars per pells d'1,20 metres.
Amb aquestes pells es fabriquen accessoris com ara cinturons, carteres i calçat, va explicar Marriaga. Malgrat que el mercat es va ressentir per la recessió econòmica del 2008 i el 2009, en l'últim any la seva empresa va exportar 25.000 pells d'un total de 350.000 venudes per Colòmbia a l'exterior.
El Zoocriadero treballa amb caçadors nadius, que per la seva experiència tenen més habilitats per protegir la fauna endèmica. Però alguns vilatans estan en desacord amb la repoblació, perquè creuen que posa en risc l'equilibri de l'ecosistema, així com la precària economia dels prop de 10.000 habitants de la localitat, que depenen de la pesca.
Barranco de Loba és un poblat recòndit, pobre i petit situat sobre el Magdalena, principal artèria fluvial de Colòmbia, on s'accedeix principalment en embarcació, ja que el camí que ho connecta amb la carretera principal està en molt mal estat.
Aquesta zona va ser un feu paramilitar fins fa molt poc temps. De fet, per arribar-hi cal travessar un braç del riu conegut com la canella dels paracos, perquè era la via que utilitzaven per traslladar-se des del Magdalena fins al Cauca, el segon riu més important de Colòmbia. Actualment regna una tibant calma, després de la guerra que van lliurar els paramilitars amb els guerrillers de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) pel control d'un territori amb mines d'or.
I ÉS QUE LA
violència no es va esfumar, ja que avui hi ha bandes criminals formades després de la desmobilització de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), i que es continuen barallant pel control d'aquestes terres. En aquestes terres recòndites de Colòmbia els caimans comencen a viure en llibertat fins que els arriba l'hora de cedir les seves pells a la indústria.
Periodista. [email protected]
Per a més informació consulti l'edició en paper.