Foto: NOE

Aquesta setmana s'han publicat dos textos, que ens afectaran amb major o menor intensitat. Podríem dir que un ens afectarà d'una forma executiva, i l'altra d'una forma espiritual. Posar a col·lació els dos pot resultar una inversemblança però no és. Provem-ho. El primer text, l'Exhortació apostòlica l'Evangelii Gaudium (L'alegria de l'Evangeli) del Sant Pare Francesc. Per primer cop el Papa deixa per escrit el punt d'inflexió que representarà el seu pontificat i que de ben segur, acabarà voltant i encerclant el pensar i el fer de totes les comunitats catòliques. Francament en llegir-la, sorprèn, perquè representa un gir de conseqüències a tenir en compte.

Afronta aquesta nova etapa per no deixar les coses com estan. Com a primer objectiu una «improrrogable» renovació eclesial, de les seves estructures, on l'Església deixi d'auto preservar-se. Exhorta a què des de tots els seus nivells jeràrquics, com des del mateix llenguatge que utilitza, s'anunciï l'Evangeli afrontant els desafiaments del món actual. I d'aquí el segon objectiu és un no a l'economia que mata, un no a l'actual sistema social i econòmic, per injust. El gir copernicà d'aquest papat és que ni els béns no només són dels qui els tenen, ni el Papa ni l'Església tenen el monopoli de la interpretació de la realitat social. El segon text, el Raport de la Comissió Europea (CE) sobre les relacions de la Unió Europea (UE) amb els petits Estats veïns –Andorra, Mònaco i San Marino– en vistes a una possible adhesió al mercat comú. Aquest text, pràcticament confirma una nova realitat pel futur d'Andorra. Fa anys i panys que en parlem d'aquest futur europeu i com sol passar, al final el tenim aquí sense adonar-nos-en. Quan tots els productes que consumim porten el segell CE imprès al dors, quan l'euro és una realitat inqüestionable, quan la legislació supletòria acaba en els reglaments i les directives europees. Amb aquest raport s'agenda per a l'any vinent que la Comissió Europea obtingui el mandat de gestió per iniciar les negociacions amb Andorra per l'adhesió del nostre país a la UE. Coneixem directa o indirectament tots els beneficis d'aquesta adhesió, però la qüestió és si la ciutadania, les empreses i fins i tot l'administració pública han avaluat bé les conseqüències negatives d'aquesta futura adhesió. Com deia, són dos textos que acabaran canviant la manera del nostre pensar i del nostre «poder fer».

Són dos textos que tenen molta història viscuda, dos textos que tenen molts pares i moltes mares. Ambdós tenen aquí els seus representants, el Govern i el Copríncep que van fent de gestors i evangelitzadors. De fet són dos textos que tenen un posicionament a favor generalitzat. Tot i així, em sorprèn que no hi hagi més debat, ni una major comunicació. En qüestions de tal magnitud, em sentiria més còmode si ens demanessin el nostre parer, encara que només sigui per ratificar el camí que un haurà de caminar. Un acaba tenint la sensació que en la política com en la religió, a un no li demanen res més que continuï caminant sense preguntar. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.