• Un combinat de neu a la RN 20, venedors a domicili i un anunci de loteria

Foto:

He intentat sobreviure als dimonis i a les entitats malèfico-invisibles del segle XXI, llegendes, bruixes, als fantasmes, alquimistes i a Paco Porras anunciant l'apocalipsi amb la mirada fixa en una cistella de bolets, i a l'exèrcit de tarotistes que inunden els canals de sèrie B del panorama catòdic digital i al regne del gel que, a més d'una pel·lícula Disney, també és Andorra després de les nevades. Però des que he vist l'anunci de la loteria de Nadal espanyola a la televisió, la meva vida ha canviat. A les nits dormo amb el llum encès, la meva epidermis està en constant estat d'irritació i quan camino pel carrer, em giro constantment pensant que em segueix Montserrat Caballé amb el ulls desorbitats, Marta Sánchez recautxutada i Raphael inflat de botox. No és el Thriller de Michael Jackson, és un malson abans de Nadal.

Des que no se li veu el pèl al mític calb, l'anunci de la loteria pateix una crisi d'identitat tan gran com el Costa concòrdia i ha passat de la màgia a la paròdia. Aquest any, a més, s'ha convertit en un film de terror, tan extravagant com trobar-se Sergio Ramos en un Primavera Sound o fer-se la manicura amb l'espasa de Carlemany. Pel bé de la humanitat, aquest anunci hauria de reposar en el punt més profund de la fossa de les Marianes, contingut en un superbloc de ciment armat de 800 metres cúbics. També se'n pot enviar una còpia a la prefecta de l'Arieja, amb l'amenaça que si la carretera amb França no està neta de neu, rebrà més apologies del mal gust com ara les versions en anglès del In the ghetto del Príncipe Gitano o del Feelings de Rocío Jurado. Els lliuraments seran efectuats per un transportista i pel gerent de l'entitat, Víctor Filloy, que hauran d'arribar a la prefectura per tren des de la Tor de Carol, davant la impossibilitat de fer-ho per carretera, a causa de la neu acumulada, tot i l'oferiment del COEX per intervenir en la neteja.

I jo estic disposat a acompanyar-los. Primer, per minimitzar els danys col·laterals provocats per l'anunci de la loteria, perquè no entenc com pot ser tan increïblement bo el darrer vídeo interactiu de Bob Dylan a Like a rolling stone, amb l'aparició del raper Danny Brown, menjant pizza pel carrer i gronxant-se, i ser tan horrible l'anunci de la loteria. Segon, perquè un estudi de la prestigiosa universitat anglesa d'Oxford, encarregat per la marca de cerveses Guinness, indica que els homes necessiten sortir amb amics dues vegades a la setmana per garantir la seva salut, i en Víctor n'és un d'ells. I tercer, perquè, estic fart d'haver d'atendre gent que ve a casa a vendre'm coses i a intentar entabanar-me amb tot tipus de propostes, productes i artefactes.

Dissabte passat un home amb look de Valle-Inclán d'hispter radical, un jersei que semblava el llençol sant i un altre amb una cara a mig camí entre el científic boig d'Scooby Doo o el germà d'Eduard Punset, em va intentar vendre una estufa de biomassa que podia funcionar amb serradures, virutes i no recordo quantes coses més. Abans, havia atès venedors d'enciclopèdies, d'assegurances i de descalcificadors que com les nines de Famosa, es dirigien al meu portal. La visita més inquietant, però, va ser la d'una parella que em volia parlar de la Bíblia. La meva resposta va ser tan bàsica com la d'un porter de discoteca utilitzant la psicologia conductista. Van aconseguir deixar-me un opuscle amb el títol Tornarem a veure els qui han mort? que a aquella hora del matí em va provocar el mateix efecte que el maridatge de sosa càustica amb Pato WC. Perquè és un tema, el de la mort, que està mal vist, com parlar d'autoajuda en una conferència de Goleman, dels crèdits a la inversió estrangera en les reunions del govern Martí o de disfunció erèctil en el CasaVenus relax de Montferrer.

El dissabte, però, no ha fet més que començar i refugiat del vent i del fred a casa, sense poder anar a Tolosa, amb la RN 20 tallada un dia més, i vestit com un marginat de Mad max, em disposo a rebre més venedors: comercials per fer un curs sobre el zen i l'escriptura creativa en un centre d'estudis de l'obra de Jung, per convidar-me a una xerrada sobre mentalisme en una convenció d'ufologia, venedors de participacions d'un viatge al desert del Sahel del Cercle Sagrat de Convergència Harmònica o de la cistella de Nadal del comerç xinès Te Han Dao.

No sé si aquests sortejos s'inclouran en la nova normativa sobre el joc, que està desenvolupant el nostre govern i que contemplarà un acord per la comercialització de la loteria espanyola a Andorra. L'únic que sé, és que el dia que vaig veure l'anunci del sorteig de Nadal, em va tocar la grossa. Sense jugar-hi. Nervis, insomni i una paranoia total. A més de dormir amb el llum encès, tanco la porta de casa amb pany i forrellat; no sigui el cas que mentre sóc al llit, m'entri al dormitori un testimoni de Jehovà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.