Foto:

El proper 25 de novembre torna a estar marcat a la meva agenda com un dia important, per recordar, condemnar i denunciar les violències que moltes dones pateixen arreu del món. Encara que la llarga lluita contra la violència masclista ha produït alguns fruits en la conscienciació d'algunes persones i en la implicació de les institucions ens trobem un any més commemorant el dia internacional contra la violència masclista amb la mateixa impotència de sempre; a Espanya han estat assassinades més de 70 dones i segons la Oms un 27% de dones a Europa pateixen violència masclista. Si tenim aquestes dades tant alarmants a Europa, a la vella i civilitzada Europa, a d'altres cultures la situació és molt més esgarrifosa. El més trist de tot és que la violència contra les dones és acceptada gairebé amb normalitat per la societat. Ens trobem per una banda davant d'una permissivitat social que empara el sexisme en acceptar les degradacions i les discriminacions a la feina i als salaris de moltes dones. Per l'altra la invisibilitat de les violències masclistes, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat Espanyol es produeixen violacions i agressions sexuals a nenes, nens, adolescents, dones adultes i grans. Segons una enquesta del Departament d'Interior de la Generalitat a l'any 2010, un 29% de dones havien estat agredides sexualment; això sense contar els percentatges d'agressions no denunciades. Aquest fenomen és transversal i es dona en totes les classes socials; el més trist és que les agressions sovint son fetes per gent de l'entorn de la persona agredida. No solament les dones són víctimes de les seves parelles o exparelles sinó que també cal denunciar el cas dels infants on nens i nenes pateixen abusos per part de persones del seu entorn. Sembla com si de tots els éssers de la creació l'espècie humana sigui la més cruel amb els seus similars. La misogínia és una realitat a la nostra quotidianitat i es el fruit d'anys i panys d'una cultura patriarcal molt arrelada en les nostres mentalitats. Si fem un repàs a la història veiem per exemple que va costar molt que la dona tingués el dret de vot. Però per desgracia els tics i las actituds masclistes estan encara a l'ordre del dia. Ens cal col·lectivament canviar de mentalitat i ja se que és molt dificil que la gent gran canvií però si que podem educar els nostres infants i adolescents en el respecte a la persona humana sigui home o dona. Aturem el Masclisme!!!!.

Per a més informació consulti l'edició en paper.