Foto: EL PERIÒDIC

Per fi ja hem obtingut la foto. Tothom hi era present i aquest cop amb totes les cartes sobre la taula. Però tampoc cal enganyar-se. Si fins ara sentíem rumors, a partir ara sentirem soroll, molt de soroll. I és que com en tota negociació, aniran apareixen esculls i puntes de tensió electritzants.
Però per no perdre’s en les declaracions d’uns i altres, abans convindria entendre i comunicar bé què hi ha en joc i de què s’està parlant. De ben segur que totes les autoritats que hi havia a l’entorn de la taula, tenen ben clar els objectius, però no sé fins a quin punt tots tenen la mateixa visió. Al meu entendre, anirem pel mal camí, si preocupen més les conseqüències en les quotes de poder.
Abans d’entrar a parlar d’informes i contrainformes, primer s’hauria de tenir present que tots els objectius al modificar les competències haurien d’estar centrats a l’entorn del ciutadà, i no a l’entorn de les institucions.
L’objectiu, no és fàcil, però és simple: que els ciutadans disposin com a dret i garantia que qualsevol servei de l’administració pública es proporcioni amb la màxima eficiència. I això només vol dir, una màxima coordinació entre les administracions públiques.
El ciutadà és un usuari dels serveis públics amb dret de vot. Per tant vol trobar i gaudir dels mateixos serveis en qualsevol zona del país, i a més, ho ha de poder tenir al mateix preu. Un ciutadà d’una parròquia no ha de tenir ni més ni menys que el d’una altra parròquia. I això no vol dir que totes les parròquies hagin de tenir el mateix, sinó que vol dir que tots els ciutadans han de poder gaudir de qualsevol servei, indistintament de quina parròquia visqui.
Els comuns són l’arrel organitzativa i política d’aquest país. I ho continuaran sent. Tant comuns com Govern, han de treballar per situar els serveis de l’administració pública en ple segle XXI d’una vegada per totes. No es tracta d’estirar les competències cap a un dels dos extrems, Govern o comuns. Està ben clar que és un debat polític, però seria una error fer política d’aquest debat. Es tracta de cercar l’eficiència administrativa, i res més. De fet, el ciutadà només hauria de trobar millores en les modificacions de les competències, siguin quines siguin. Sinó és així, la negociació haurà fracassat. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.