Foto: EL PERIÒDIC

La resposta és molt senzilla. Estem creant una societat en què només es valora la utilitat de les coses. Ja no volem fer res sense saber per què o quins beneficis, millor si són materials i a curt termini, obtindrem a canvi. I si jo demano a un alumne què obtindrà de la lectura d'una obra de Ciceró, la seva resposta serà segurament «no res». No li trobarà cap al·licient a aquesta lectura perquè no hem sabut transmetre'ls els beneficis que poden aportar les humanitats a la formació de les persones.

Arribats a aquest punt, molts pensen que ja no té sentit difondre-les. Els actuals plans d'estudi no contemplen l'ensenyament del llatí, el grec o la filosofia durant l'escolarització obligatòria, la història ha quedat relegada com una part més de l'assignatura de ciències socials, i la literatura s'aborda a les classes de llengua. De manera que els alumnes poden obviar alguns d'aquests ensenyaments i, fins i tot, arribar a la universitat per cursar Ciències polítiques o Dret sense haver estudiat mai, per exemple, ni llatí ni grec. Des del meu punt de vista, una aberració!

Cal pensar que això és així perquè els responsables de planificar la formació de les futures generacions tenen clar que no necessitaran aquests ensenyaments en el món en què viuran, que aquests coneixements no els serviran de res. Però obliden que per al desenvolupament del judici crític i l'empatia de les persones, cal conèixer el passat, llegir i comprendre un text, reflexionar sobre les contradiccions humanes, i això val tant per a un arquitecte com per a un enginyer, val per formar veritables persones.

A part de permetre un millor coneixement del nostre passat, el llatí i el grec, segons diuen molts estudis, contribueixen a organitzar millor el cervell i al desenvolupament del pensament lògic, i potencien la capacitat de raonar i d'expressar el propi pensament, habilitats que perduren fins i tot quan els coneixements concrets sobre aquestes llengües s'obliden. A més, la major part de les nostres paraules provenen del llatí o del grec i disposar d'un bon vocabulari en aquestes llengües ajuda molt a que siguem capaços de expressar-nos amb major precisió, propietat i soltesa. L'estudi del grec es vincula més amb un desenvolupament de la capacitat d'abstracció de la persona, perquè al estudiar s'ha separar el concepte contingut en una paraula de la grafia, ja que s'utilitza un alfabet diferent al que s'està acostumat. Altres utilitats derivades de l'estudi de les llengües clàssiques és que faciliten l'aprenentatge d'altres idiomes i, que, en posar-nos en contacte amb cultures mil·lenàries i fomentar la lectura, estimulen la capacitat de contemplació i un millor desenvolupament de la personalitat. Esperem que els que manen s'adonin a temps d'això, i no deixin que es perdi aquesta gran riquesa que permet la formació d'una societat amb molta més capacitat de crítica! 

Per a més informació consulti l'edició en paper.