• La doctrina Parot només s'anul·la pel que fa a la seva aplicació amb caràcter retroactiu

Foto: NOE

Es diu de forma recurrent que la doctrina Parot (la redempció de condemna d'un pres es calcularà sobre el total de penes imposades i no sobre el màxim legal de compliment). Això no respon a la realitat. Aquesta doctrina, una criatura luminada pel Tribunal Suprem al febrer de 2006, segueix tan viva com el primer dia. El que ha anul·lat el Tribunal d'Estrasburg és la seva aplicació amb caràcter retroactiu als presos, etarres o no, que van ser jutjats d'acord amb el Codi Penal de 1973. Per tant, tenen totes les paperetes per ser excarcerats que ja havien començat a redimir condemna abans de la sentència dictada pel Suprem el febrer de 2006 que va donar lloc a la doctrina Parot.

Aquesta és la lletra i l'esperit de la decisió presa pel Tribunal Europeu dels Drets Humans el mes passat, desxifrada mediàticament com la fi de la doctrina Parot. No és veritat. Només s'anul·la pel que fa a la seva aplicació amb caràcter retroactiu, per allò de que no es poden canviar les regles del joc sobre la marxa. I si es canvien en matèria penitenciària, sempre s'aplicarà la norma que afavoreixi el reclús, segons un principi judicial clàssic.

La garrotada d'Estrasburg acaba de ser absolutament assumit pel Tribunal Suprem, que és el màxim òrgan jurisdiccional de l'administració espanyola de Justícia. Per acord de la Sala Penal (dotze vots contra quatre), assumeix la garrotada i es rectifica a si mateix pel que fa a l'aplicació retroactiva de l'anomenada doctrina Parot. A saber: «En els casos de sentències condemnatòries en execució, dictades amb anterioritat al dia 28 de febrer de 2006, en què s'apliqui el Codi Penal derogat de 1973, per no resultar més favorable el de 1995, les redempcions ordinàries i extraordinàries que siguin procedents, es faran efectives sobre el límit màxim de compliment establert conforme a l'article 70 del referit Codi Penal de 1973, en la forma en què es venia fent amb anterioritat a la sentència d'aquesta sala de 28 de febrer del 2006».

Tot això suposarà la posada en llibertat dels terroristes més sanguinaris d'ETA . La qual cosa, com ja va passar amb la sentència del Tribunal d'Estrasburg, torna a causar dolor, frustració i desànim a milers de víctimes i familiars de víctimes d'ETA. Així que no falten els que veuen l'acord del Suprem com la confirmació d'una victòria de la banda terrorista. Encara s'entén en el pla emocional, això no ha de apartar-nos del camp de la raó i l'imperi de la llei.

No hi ha cap victòria d'ETA, que ha estat derrotada per l'Estat de Dret i per les lliçons de dignitat que han vingut donant les víctimes del terrorisme. Però les propostes de desacatament suggerides per algunes de les associacions no són d'obligat seguiment per als que creiem en el valor de la llei com a antídot de l'arbitrarietat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.