Foto: EL PERIÒDIC

AEspanya han de llegir-se poc els papers econòmics del Govern de Mariano Rajoy , perquè si se'n llegís la seva lletra petita, amb deteniment, no caldria que Brussel·les descobrís certs forats negres.

Alguns se sorprenen que la Comissió Europea esmeni , una vegada més, els comptes de l'inestable tàndem Montoro - Guindos, però en realitat Brussel·les només demostra dues coses: la primera, que sap sumar i restar, i la segona, que per si de cas es cobreix exigint més ajustos, tement que no sigui realista el quadre d'ingressos que el Govern espanyol ha pressupostat per al 2014.

Del que dubta en realitat la Comissió Europea és que Espanya compleixi amb l'objectiu de dèficit públic; el 5,8 % el 2014 . O sigui gairebé 60.000 milions d'euros de diferència entre ingressos i despeses públiques. A Brussel·les li és gairebé igual el que s'ingressi o el que es gasti a Espanya, sempre i quan la diferència encaixi en les seves previsions, cosa que no succeeix.

¿On és la clau? En el creixement econòmic del país. Si Espanya creix més, també recaptarà més. I minorarà el dèficit, sempre que aconsegueixi mantenir la despesa prevista. Però si, com tem Brussel·les, Espanya creix menys, res no encaixarà. Per això, hi ha noves tensions entre el Govern de Mariano Rajoy i la Comissió Europea .

¿És molta la diferència ? No, però és important . Des de Brussel·les creuen que el 2014 l'economia espanyola creixerà un 0,5%, mentre que Madrid sosté que és possible assolir un creixement del 0,7% .

En realitat, el problema és més complex, perquè la desconfiança afecta més anualitats i en el fons uns i altres saben que Espanya no té un nou model de creixement alternatiu al del totxo.

I per si no n'hi hagués prou amb els problemes interns, amb un mercat sota mínims, les dificultats segueixen planejant sobre la zona euro, on les últimes dades de creixement dels motors que són França i Alemanya no contribueixen precisament a fer feliços auguris. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.