Foto: NOE

El passat dilluns va ser Sant Martí i en el seu honor us explicaré el conte del geperut de Canigó.

Quan encara les padrines feien trenes a les nenes, vivien al costat de Monestir de Canigó una família que van tenir un fill, que va néixer geperut i li van posar Martí amb honor al patró del Monestir. Tota la parentela el va estimar molt i en fer-se gran feia espardenyes, esclops i quan tenia cuiro alguna sabata, que anava a vendre al mercat de Vilafranca de Conflent. Era conegut a tota la Vall com el Geperut de Canigó. Ell d'amagat estimava la Laia, però no gosava expressar els seus sentiments per por d'ésser rebutjat i patia de mals d'amor. Sovint en lloc d'anar a fer barrila amb els altres vailets pujava al cim del Canigó on se sentia bé davant de la bellesa de la muntanya. Un 11 de novembre, diada del seu Sant, s'hi va entretenir més del compte, se li va fer tard i a més va començar a nevar. Ja ho diu la dita: «Per Sant Martí la neu al pi». El noi va decidir passar la nit en una bauma, es va menjar la berena i abrigat amb la seva manta de pastor, es va adormir. Tot de cop una gran gatzara de cançons i rialles el va despertar i no podia creure el que veia, un estol de dones precioses que cantaven i ballaven. Desapareixien fent un tom a una gran roca i tornaven. Eren les fades del Canigó, les goges que protegien la muntanya i la seva gent. Per l'altre cantó de la muntanya van arriba les bruixes, i tot ballant les fades es van retirar. Les bruixes van encendre una foguera i dansaven al seu voltant cantant «dilluns, dimarts, dimecres tres, dijous divendres i dissabte sis». El Martí va afegir «i diumenge 7». Valga'm Deu!! Les bruixes no podien sentir ni la paraula diumenge ni el nombre set, doncs tenen connotacions religioses contraries a les seves. Per això es van abraonar contra el Martí estomacant-lo de valent. Ajuda, ajuda, cridava el Martí, mentre rebia cops a tort i a dret; de darrera les roques però, van sortir les fades que van fer fugir les bruixes. Van recollir al Martí més mort que viu i quan ja començava a clarejar li van fregar les nafres de tot el cos amb la neu fresca del Canigó i van tornar arrecerar-lo a la bauma. Quan el noi es va despertar es va trobar molt lleuger i és que el gep li havia desaparegut. Tota la família i amics ho van celebrar fent festa grossa Es va casar amb la Laia i van viure feliços com un plat d'anissos i es diu que molts dels habitants d'aquelles contrades són descendents de la seva nissaga. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.