• El tancament de la Radiotelevisió Valenciana demostra la impunitat d'alguns per prendre decisions

El tancament amb nocturnitat i traïdoria de la Radiotelevisió Valenciana demostra la impunitat d'alguns polítics a l'hora de prendre decisions que afecten, com en aquest cas, a un col·lectiu de 1.700 persones, amb els seus problemes, les seves angoixes, les seves frustracions i necessitats.

El fet que la decisió es prengués sense intentar negociar ni tenir en compte l'opinió dels treballadors només pot ser degut a la manca de sensibilitat d'un president Alberto Fabra que va defugir l'autocrítica, atribuint la responsabilitat del fracàs econòmic als sindicats i l'equip directiu actual que per tots els mitjans va intentar salvar de la crema els seus companys. I en canvi no digués una sola paraula d'aquests altres executius que van ser nomenats a dit, amb l'única finalitat de fer encens i mirra dels èxits dels Zaplana , Barberá i Camps de torn. Uns directius que van exercir el poder durant quinze anys sense tenir en compte l'opinió de l'oposició civil i política, que són els que van pagar els seus excessos, de la mateixa manera que ho van fer els contribuents, als quals van espletar construint obres faraòniques, que ningú sap ara què fer amb elles ni quina utilitat donar-los, ja que el diner s'ha acabat .

Diu el senyor Fabra, sense que se li mogui un pèl de la seva ben cuidada cabellera, que prefereix tancar la televisió i la ràdio autonòmica abans de tancar una escola. Estic d' acord amb ell, el problema és que al pas que anem no m'estranyaria que qualsevol dia constatem la cessió a l'empresa privada de les escoles i dels hospitals públics valencians.

Però encara hi ha més, és increïble que un president no sàpiga que la decisió de tancar un ens públic no la pot prendre unilateralment, per més que això sigui el que li demana el cos.

Si és veritat que l'augment de la despesa en la majoria de les televisions autonòmiques és desorbitat, i molt difícil de sostenir en moments de greu crisi econòmica, també ho és que en algunes com la d'Aragó, o la de Castella i Lleó, s'han trobat formules alternatives entre el privat i el públic que les fan rendibles , i a més amb molt bones audiències . Dit això , el que no podem obviar és la gravíssima situació que travessen els mitjans de comunicació a Espanya.

No només perquè l'exemple de la Radiotelevisió Valenciana pugui ser seguit per altres presidents autonòmics –pel de Madrid sense anar més lluny–, sinó perquè en aquesta mateixa situació es troba avui la majoria. Les causes cal buscar-les en el descens de la publicitat i en l'auge de les noves tecnologies que permeten a la gent llegir la premsa sense haver de treure un euro de la butxaca.

Tot plegat, ha aprimat considerablement els beneficis de les empreses, així com el nombre de treballadors de les redaccions, els tallers i les administracions dels diaris, les ràdios i les televisions. Prova d'això són els durs ajustos de plantilles que s'estan duent a terme en la majoria dels mitjans.

Però una cosa és l'ajust de plantilles i de salaris i una altra molt diferent deixar al carrer a 1.700 treballadors, sense que ningú ho hagi comunicat, per aquest motiu molts pensem que el periodisme a Espanya està avui de dol, més de dol que mai.

Per a més informació consulti l'edició en paper.