El fet que una empresa faci fallida, malauradament no sorprèn ningú, i menys ara en temps de crisi. Sí però que, com hem pogut comprovar aquests darrers dies, que ho faci una empresa que ha rebut una ajuda pública directa d'uns 750.000 € per part del nostre Govern, no deixa indiferent a cap dels nostres conciutadans.

Anem a pams. Estem parlant de la fallida d'Ordino Studios, un dels projectes emblemàtics que el govern de DA no ha dubtat ni un moment en esbombar als quatre vents com a model del què ha de suposar la pretesa obertura econòmica. Tot emprenedor sap que cada nova iniciativa empresarial suposa posar en risc el propi patrimoni. D'empreses se'n creen moltes, de les quals algunes van molt bé, d'altres no tant i moltes altres acaben tancant. Sembla que aquest supòsit extremadament simple hagi passat per alt als gestors de la cosa pública. És inconcebible que l'Estat destini centenars de milers d'euros públics per impulsar un projecte amb el qual creu, i que no en faci el rigorós seguiment que caldria esperar-se'n. Si s'hagués fet, potser a hores d'ara estaríem parlant de xifres molt més assumibles, i no d'uns escandalosos 750.000 € que, tal com estan les coses, podrien ajudar moltíssimes famílies a tirar endavant. És inversemblant, alhora, que no es facin les prèvies comprovacions pertinents per valorar si l'empresari en qüestió aporta un historial i certes garanties que el facin valedor de la confiança pública.

I és que barrejar la cosa pública amb interessos particulars és de molt mal fer. Les ajudes públiques haurien de respondre a necessitats sectorials perquè aquells qui hi competeixin disposin de les mateixes idèntiques opcions. Així doncs, el diner públic, hauria de servir per dinamitzar aquells sectors econòmics que ho necessitessin, però mai com a ajuts directes que distorsionen la realitat del mercat i no serveixen per assolir els objectius desitjats. I menys quan s'atorguen a uns sí, com és el cas d'Ordino Studios, i a uns altres no. Massa arbitrarietat, altre cop subestimant el talent de casa nostra, apostant per importar coneixement que tal com va arribar tornarà a marxar. Això sí, ens haurà costat a tots i cadascun de nosaltres una part dels 750.000 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.