Moltes vegades em demano quines deuen ser les motivacions reals per les quals hom decideix accedir a la política. En teoria, de totes les professions hagudes i per haver, aquesta hauria de ser de les més nobles, per no dir la que més. ¿Què hi ha més legítim que voler dedicar-se en cos i ànima a millorar la cosa pública per aconseguir una societat millor? ¿Què hi ha més altruista que dedicar el teu temps per contribuir a millorar tot allò que t'envolta? ¿Què hi ha més solidari que voler ajudar inclús qui no coneixes?

Desgraciadament, la classe política està del tot desprestigiada. Si mirem el que hi ha al nostre entorn, no costa gaire adonar-se del perquè de tot plegat. Estar al corrent de les notícies vol dir, sí o sí, conèixer nous detalls sobre casos de corrupció que esquitxen de ple la classe política. El pitjor de tot és que aquestes informacions, de tan habituals que són, ja han passat a ser gairebé normals. Això, però, és del tot inacceptable i no ho hauríem de tolerar gens ni mica, tolerància zero.

Per proximitat, els casos catalans i espanyols estan al capdamunt del palmarès. Però aquí, a casa nostra, caldria posar-nos una bena als ulls per afirmar que tot plegat és un fenomen aliè a aquestes valls. Mesos enrere un excap de Govern ens anunciava, amb certa dosi de complicitat, casos d'amiguisme que titllava de corrupció de baixa intensitat. Això és del tot inacceptable.

La classe política ha de demostrar, una vegada per totes, que vol governar per l'interès comú. Per gestionar la cosa pública, calen ciutadans que vetllin per l'interès general de manera desinteressada. Això suposa prendre decisions valentes quan l'ocasió ho requereix, per doloroses i traumàtiques que siguin. Si, a més, els qui governen compten amb un ampli suport atorgat per la ciutadania, el fet de no actuar respon a qualsevol altre interès, però no a l'interès general.

¿Com es pot tenir credibilitat si, un cop guanyades unes eleccions, t'adreces a l'electorat i mirant-lo als ulls desgranes un reguitzell de propostes, actuacions i bones intencions i uns mesos més tard fas tot el contrari del que predicaves? ¿Com vols que algú et cregui si, amb tota la pompa i ostentació, proclames als quatre vents que faràs això i allò i a l'hora de la veritat fas tot el contrari? ¿Com vols que no se t'acusi de mentider si has dit que no faries una cosa i l'acabes portant a terme? La política està del tot desprestigiada per motius obvis.

No creure en els polítics, però, no està bé. Pensar que el país funcionaria millor sense ells és una fal·làcia que ens abocaria directament a l'anarquia. Per tant, són necessaris. Com diria algú: «Són un mal necessari». Redreçar la situació és a les nostres mans. Tots els ciutadans tenim l'obligació d'exigir-los que treballin intensament per millorar la societat i vetllin per l'interès comú. Som ja ben entrats al segle XXI i és intolerable que encara hi hagi qui es pensi que el país és patrimoni exclusiu d'uns quants. Si les tàctiques de comptar famílies i recomptar vots continuen funcionant, voldrà dir que tots i cadascun de nosaltres no haurem fet ben feta la nostra feina. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.