• Uns debats de Recerca que, com sempre, ens ofereixen coneixements nous, de manera desinteressada

No, no es tracta de la unitat de pes i moneda de l'antiga Grècia i el seu entorn, mencionada en la paràbola dels talents de l'Evangeli segons Mateu (25,14-30). Sinó que es tracta de l'especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses, segons el diccionari de la llengua catalana de l'IEC, deixant de costat l'accepcció de gana o apetit.

El refranyer català valora poc, quantitativament i qualitativament, el talent.

Així es poden citar tres refranys com a aptitud intel·lectual mentre n'hi ha altres 11 amb el significat de gana. «Val més un almud de raó que una lliura de talent», on almud i lliura són mesures agràries. «Qui té argent, té talent», n'és un altre. O finalment, «No hi val el talent si les cartes van malament».

Els poders doncs de la raó (política, religiosa, jurídica, ...), dels diners i de la sort s'han considerat, tradicionalment, per sobre del del talent.

Però tots sabem que el talent és també un poder i que, ben acompanyat, per altres poders, té unes grans virtuts i capacitat de regeneració i desenvolupament de la societat.

El talent humà és el full de ruta que guia en l'evolució humana, com el talent natural ho és per a l'evolució natural. I a muntanya, territori menys densament poblat, i més pobre de recursos tangibles i intangibles, i de raons i de diners, el talent esdevé obligat, just i necessari per compensar totes les altres mancances o atributs menys abundants.

Antoni Fiter i Rossell, el 1748 a Andorra la Vella feia al Manual Digest la següent descripció dels andorrans: «Los naturals de las Valls, son Comunament, y Especulativament parlant (y sens adulacio alguna) pacifichs, quiets, reposats, alegres de geni, ferms en la Religio, y Constancia dela paraula, devociosos, Caritatius, no Maliciosos, torpes, lladres, ni sanguinolents; son Amants, y temerosos de la justicia, y Obedients à ella; de bona estatura, fisionomia, Compasius, y misericordiosos; no Vanitosos, ni Vanagloriosos; son taciturnos, Callats y prudents; de manera, que per tota Cataluña, per significar, que algu fa del desentes, quant seli demana alguna Cosa, de cuja resposta se lin pot seguir algun dany, o en sa persona, ô per travarse de paraules, ô en som Interes, per dir o significar, torno â dir, que dissimula, es proverbi Comu, y antiguissim lo dir: Que aquell fa lo Andorrà. En lo Concepte de Posehir las Estimables Qualitats, que he referit estan tinguts, y reputats los Andorrans en lo general, per tota la Cataluña, y molt part de Fransa: y lo mes admirable es; que estas bonas qualitats; pareix que lo Clima del pahis, ô lo temor dela justicia los apega dins breus días âla major part de aquells, que de altres pahisos han Vingut â habitar en nostres Valls, com ho fa Veurer la Experiencia Cotidiana». El ser alegres de tendència pròpia o de caràcter, pacífics i de saber fer l'andorrà són tres mostres del talent de la gent del país.

Es podria dir talent emocional, sí, però talent en definitiva. Un talent que ha permès de sobreviure un poble al llarg de la història dels darrers dos mil anys en una terra difícil per ser de muntanya i un territori marginal per ser perifèric o de frontera d'altres pobles. El 1904, a París, Jean Auguste Brutails en fa la següent descripció a La Coutume d'Andorre: «Ils sont de taille plutôt petite, d'aspect frêle, mais nerveux et résistants … Les Andorrans sont hospitaliers, discrets, avisés ; cette poignée de montagnards tient tête aux diplomates avec une souplesse merveilleuse. On leur reproche d'être dissimulés et intéressés».

El medi i la necessitat han fet que l'andorrà miri de ser llest, avisat, espavilat o degordit, com es diu a Canillo. El talent com a única possibilitat de qui no té res més a transmetre que dues cames, dues mans i un magí.

Els setens Debats de Recerca, organitzats per la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d'Educació i Joventut, avui i demà, ens permetran aprofundir en El talent humà en les organitzacions andorranes: investigació i oportunitats, a la Sala d'actes de MoraBanc, a l'Avinguda Meritxell 96. El dimecres a les 18 hores s'inauguraran amb parlaments de Mireia Maestre (directora de màrqueting de MoraBanc), Àngels Mach (presidenta de la SAC), Roser Suñé (ministra d'Educació i Joventut) i Marta Forrolleda (Doctora i Coordinadora dels 7s debats). A les 18.30 hores Hans Harms, doctor en filosofia i llicenciat en ciències socials farà la Conferència plenària Una altra societat no és només possible, sinó necessària. A les 19.45 hores Marc Galabert presentarà la ponència El capital humà en el desenvolupament econòmic andorrà, 1970-2007. A les 20.05 hores Albert Gomà presentarà la ponència Canvis, reptes i oportunitats del model socioeconòmic d'Andorra.

I el dijous, de les 18 hores fins a les 21 hores es presentaran les ponències de Mercè Casals, sobre La conciliació de la vida personal, familiar i laboral, de Diana Oliveira, sobre La mobilitat dels treballadors del sector de l'hoteleria a Andorra: entre estratègies de mobilitat social i recerca d'una mà d'obra qualificada, de Josep Fortó, sobre Estudi del capital intel·lectual del sector hoteler del Principat d'Andorra, de Judith Pampalona, sobre Empresaris immigrants a Andorra. Teoritzant sobre el paper de les xarxes i el capital social dins de l'estructura d'oportunitats, de Núria Segués, sobre Relacions Transfrontereres d'Andorra, de Rosa Mª Mariño, sobre Anàlisi dels atributs i variables que configuren el capital humà. Una aplicació al sector bancari andorrà, i de Marta Fonolleda que farà les conclusions i la cloenda.

Uns debats de Recerca que, com sempre, ens ofereixen coneixements nous, de manera desinteressada, per tal de continuar incrementant el talent de la gent d'Andorra. Atrevim-nos a assistir-hi i deixar-nos estimular pel coneixement. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.