Foto: NOE

He tingut ocasió de visitar a Suïssa la Biblioteca de Sant Gall; aquesta ciutat es troba al nord-est del país entre el llac de Contança i els Alps Appezellens, en el cantó del mateix nom on es parla alemany. L'origen de la ciutat és remunta a l'alta Edat Mitjana en el segle VII, i es deu al petit cenobi fundat pel al monjo irlandès Sant Gal, un dels acompanyants de Sant Columbà en la seva missió evangelitzadora. Sant Gal va ser molt estimat per la seva humilitat i senzillesa. Segons la llegenda te un cert paral·lelisme amb Sant Francesc d'Assís doncs es va fer amic d'un os, el qual l'acompanyava sempre. Temps avenir el cenobi es transformà en una gran abadia que juntament amb la de Fulda a Alemanya seran els centres culturals mes importants del centre d'Europa. Al llarg del temps es va anar consolidant una magnifica biblioteca, considerada una de les millors del món en quant a la seva col·lecció de manuscrits més de 2.000 així com uns 400 còdex datats abans de l'any mil. Les obres exposades en vitrines són bàsicament bíblies i llibres litúrgics. Hi ha també en els prestatges llibres de musica, de filologia sobre l'origen de la llengua alemanya, de la història del dret, de medecina. La Biblioteca actual del segle XVIII és d'una harmonia espectacular, no puc expressat tota l'emoció que hi vaig sentir, s'ha de veure. Em va cridar l'atenció especialment dues coses: un gran globus terraqüi i una Bíblia traduïda a l'àrab. El globus es una copia exacta del globus de Copèrnic, ja que avui l'original es troba a Zuric. Copèrnic antecessor de Galileu, retorna a la teoria heliocèntrica dels pensadors grecs en afirmar que la Terra no és el centre de l'univers sinó que el centre és el Sol. Impressiona tota la precisió d'aquesta representació de la terra feta al segle XVI. Sobre la bíblia en àrab no vaig poder de deixar de pensar amb el nostre bisbe Fèlix d'Urgell qui a finals del segle VIII amb la seva doctrina de l'adopcionisme pretenia llimar diferencies amb els musulmans que no acceptaven el dogma de la Trinitat. Ni Carlemany ni els Papes de Roma compartiren les idees del bisbe Fèlix qui va ser humiliat de concili en concili i obligat a retractar-se. Carlemany no volia una entesa amb els musulmans els seus enemics del sud i el papa Lleó III va considerar l'adopcionisme com una heretgia i el bisbe Fèlix va ser desposseït com a bisbe d'Urgell. Si aneu a Sant Gal, aneu a visitar la Biblioteca, us agradarà. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.