• Ens pesa ?a qui no?? la història, el pes de la Guerra Civil i el franquisme ens condiciona totalment

Foto: NOE

Molta de la gent que ens varem formar políticament en la transició teníem i encara tenim les nostres utopies: Socialisme democràtic, federalisme a Espanya i a Europa, una regió administrativa per al nostre Alt Pirineu –aquest petit raconet on vivim cerdans, alturgellencs, pallaresos i ribagorçans sota l'atenta mirada dels aranesos i també, frontera enllà, dels andorrans-. Ens pesa, a qui no, la història, el pes de la Guerra Civil i el franquisme ens condiciona totalment. Com oblidar la defensa de Madrid, la defensa de les llibertats republicanes fetes colze a colze per espanyols i catalans, la lluita per les llibertats a Espanya fetes des del PSUC amb els companys del PCE i també en altres moviments, socialistes o democratacristians, o el mateix pes de la immigració espanyola a Catalunya i les més que intenses relacions socials i econòmiques entre Espanya i Catalunya...Oblidar tot això, sigui quina sigui l'aspiració que tenim per al nostre país, és, si mes no, temerari.

Vulguem o no la història transcorre –per això és una de les assignatures importants en l'ensenyament dels nostres infants i els nostres joves-. No podem fer net de tot el que el nostre poble ha estat. Sense aquesta continuïtat de què servirien els sacrificis, les lluites pagades amb la pròpia vida, de tants i de tantes. Cada pas que fem continua les caminades dels que ens precediren i cada situació, com la magdalena de Proust, ens porta l'aroma d'una situació ja viscuda en alguna o altra circumstància. I avui la ciutadania catalana es veu immergida en un procés de recerca de canvis polítics molt importants per al nostre país i a vegades tinc la sensació que determinats sectors polítics actuen com si al darrera no hi tinguéssim res, com si al costat geogràfic només hi tinguéssim adversaris, o a vegades quasi enemics, coneguts com a espanyols.

Opino que no és gens frívol de considerar l'entesa a Espanya com la línia axial del catalanisme polític des del temps de Pi i Margall, en ple segle XIX. Una entesa amb la seva petita “utopia”, el federalisme que permetés a Catalunya sentir-se còmoda dins l'Estat Espanyol. El mateix Macià, quan va proclamar la independència de Catalunya ho va fer en el marc de la Península Ibèrica. Fins fa ben poc el sentiment federalista era l'opció clara i contundent malgrat la positiva aportació que ERC havia fet des de la mateixa transició en defensa de la independència. Però alguns, malgrat la terrible frustració de la sentència del Tribunal Constitucional contra el nostre Estatut, pensem que el federalisme és el camí. Una bona representació de gent de l'Alt Pirineu va participar amb entusiasme cívic en la via catalana, amb el sentiment que la independència és possible i propera.

Goso pensar que molts federalistes l'acceptaríem amb joia. La gran qüestió és saber quina és la millor “via”. Personalment veig molt costeruda la via ràpida cap a la independència –i ara no vull entrar en el que avui significa el concepte “independència”-, amb la malvolença de les institucions europees i amb l'hostilitat total de les institucions espanyoles, amb la indefinició dels sectors empresarials i sindicals, i amb un poble espanyol poc preparat per a la “separació”, per tot això em pregunto si és políticament correcta aquesta via.

La lluita federalista, és, en la meva opinió, arribar a la mateixa fita, amb més anys, amb un “tempo” històric més raonable i amb la consideració de fons de la construcció europea. I en aquesta via es pot anar sumant aliats, penso amb Izquierda Unida, amb el PSOE, amb intel.lectuals espanyols progressistes, amb sectors empresarials i sindicals, amb els sectors més oberts de la dreta espanyola...I a Europa confiar en una evolució cap a més simpaties per la causa catalana, el tema d'Escòcia, de Flandes, l'experiència de txecs i eslovacs...

De totes totes ens cal exercir el dret de dir la nostra, un dret a decidir que ens permeti d'escollir entre el passat, la profecia i la història. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.