• Estem patint una invasió imparable de paraules angleses

Foto: NOE

Som un país de rotondes però també de shooping, de workshops i de singles que prenen el brunch en un lounge bar. Patim una invasió imparable de paraules angleses perquè, sovint, és més fàcil dir un sol anglicisme que estendre'ns en explicacions. Així quan l'activitat artística abraça diversos àmbits, en diem performance i quan una proposta és transgressora parlem d'underground, sense adonar-nos que estem contribuint a l'empobriment del llenguatge, entre altres coses. Perquè quan es referim a chill out, no fem res més que revestir de modernitat el que s'ha fet tota la vida: escarxofar-se en un sofà. Abans, quan s'escapava una tafaneria deien «el poble en va ple»; ara se'n diu trending topic. Ja sabem que la tradició de les innovacions angleses és llarga i extensa en àmbits com l'esportiu i el de les noves tecnologies però, actualment, n'estem fent un gra massa. Qualsevol festival de música és sound; la setmana de la moda és la fashion week; la de la família a Tarragona, la Tarragona Family Week.

En un bar ja no tenen menjar i beure, tenen food & drinks i el got baix de cul gruixut ha esdevingut un got old fashioned. Vívim a l'hora del coworking, el networking, el fracking i el biofeedback. No hi ha terreny que s'escapi a la invasió d'anglicismes, fins i tot, la programació de TV3. Dissabte passat a la nit la graella de la cadena catalana ens proposava Hat Trick i Oh Happy day. La influència de l'anglès és colossal en les curses atlètiques. Em vaig alegrar en saber que la prova que es farà el 9 de novembre entre la Seu d'Urgell i Sant Julià de Lòria, ha estat batejada com la travessa transfronterera, perquè hi ha noms tan absurds com el curs interpreta les mirades del teu gat.

N'hi ha que estan justificats pel fet d'intentar atreure corredors estrangers com és el cas de la nostra Andorra Ultra Trail o de les que fan a Barcelona, ciutat de turistes, com poden ser la Desigual Night Run o la Urban Running BCN 222. Em costa d'entendre, però, que a Sant Feliu de Pallerols tinguin la Warclubs Run, a Sallent, la Bell Race, a Sant Quirze del Vallès, la Races Trail Running i que a les comarques lleidatanes organitzin, entre d'altres, la Trail Running d'Arbeca i que a la població de Mollerussa facin la Retro Running i la Running Opening. D'aquesta manera els que acaben la cursa ja no són herois, ni supervivents, són senzillament finishers que han preparat adequadament el trail gràcies a un coach i a un intens trainning. L'anglès és una criatura que ho devora tot com el monstre de Gila, el llangardaix més gran, nadiu dels Estats Units, un real golafre, que devora tot el comestible que troba. Fa desaparèixer paraules com museu, que deu semblar arcaica i que connota ranciesa i pols. D'aquesta manera, el del FC Barcelona ha passat a ser el Camp Nou Experience i el del disseny s'ha transformat en el DHUB que no és res més que l'aglutinació de disseny hub, el botó de la roda d'un carro i per extensió, un nucli de comunicació. A més, els textos en català comencen a estar plens d'acrònims d'expressions angleses. Així, per exemple, quan volem que ens facin una tasca urgent, l'encomanem ASAP, això és: as soon as possible (al més aviat possible). Quan una cosa ens fa molt gràcia hi adjuntem un LOL, laughing out loud; per riure ben fort, vaja no fos el cas que patíssim un FOMO, sigles que deriven de fear of missing out (por de perdre's alguna cosa o novetat) i que és una psicologia que afecta cada cop més els usuaris de les xarxes socials. Potser és aquesta por o una variant, la que em porta a mirar cada matí quan m'aixeco, la premsa internacional per internet. A més de colonitzador, actualment, sembla que l'anglès sigui també portador de males notícies. Els diaris digitals dels Estats Units expliquen que l'actriu Emilia Clarke, mare de dragons a Joc de trons (permetrà el lector que catalanitzi el títol de la popular sèrie de TV) pateix un aneurisme cerebral. També trobo la notícia que les galetes Oreo són nocives com la cocaïna o la morfina segons l'estudi elaborat per la prestigiosa universitat de Connecticut. Entenc les notícies en anglès però estic preocupat perquè em costen de comprendre les d'aquí, amb el tema del personal de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, les irregularitats, les desigualtats de tracte i les fuites de dades, i també, les de Catalunya. Perquè creia que el Casal Tramuntana era una colònia de vacances i és un grup feixista. També creia que la vaga de la fàbrica de Panrico a Santa Perpetua de la Mogoda no afectaria el subministrament de Donuts i Bollycaos a Andorra. I aquest matí quan he tornat de fer footing, m'he hagut d'anar a comprar cupcakes i muffins. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.