Foto: EL PERIÒDIC

El dia de Santa Teresa, 15 d'octubre se celebra des del 2008 El Dia Internacional de la Dona Rural, diada establerta per l'Assemblea General de l'ONU en reconeixement a la gran tasca feta per les dones de poble. Tot i que avui el concepte rural aquí al Pirineu, no té la mateixa significació que anys enrera, ens serveix per designar la vida als pobles, encara que sigui tan diferent de com era només 50 anys enrera, quan hi vivien moltes més persones i la principal activitat era l'agricultura i la ramaderia. Ara bé, si llavors el paper de les dones era clau a tots els nivells, avui constatem que tant en la cohesió familiar com en el desenvolupament econòmic les dones de poble segueixen jugant un rol primordial. En els nostres pobles de muntanya hi podem veure molts canvis, abans eren més bruts doncs hi passava el bestiar diàriament. Ha canviat el decorat i ara les dones de poble vesteixen com les de ciutat, condueixen cotxes, empren les noves tecnologies, no van tant a treballar al camp si bé quasi totes conreant l'hort. També aquest canvi de decorat el trobem en algunes cases de pagès on les corts i els pallers s'han transformat en hostals rurals. S'ha canviat la feina del camp i del bestiar per feines encarades al turisme o a petites botigues; d'altres col·laboren amb els homes menestrals, paletes o fusters, fent el dinar dels treballadors, o portant els comptes, d'altres fent melmelades. Les nostres mestresses treballen com sempre ha fet la dona a casa: netejar, cosir, planxar, cuinar, anar al mercat, portant els nens a l'escola del poble veí o en alguns casos a l'encreuament amb la carretera per on passa l'autobús escolar i tenir cura dels malalts i persones grans. Per tant la realitat de les dones de poble d'avui en dia és que són les bigues comuneres de les cases com fa anys i panys ho eren les nostres padrines. Certament amb més comoditats, només faltaria! Abans s'anava a peu i les circumstàncies eren molt més dures en el nostre Pirineu, –recordo quan era petita el fred que es passava a l'hivern a l'anar a dormir. Sobretot avui les dones de poble hem après que per ser de poble i viure lluny de les capitals no ens fa inferiors sinó diferents, més valentes ja que tenim els metges i les escoles més lluny. Molt important és que hem buscat la comunicació entre nosaltres, en dono fe doncs sóc de l'Associació de les Dones del Món Rural Cerdà, associació que programa moltes activitats culturals i que ha fet possible que moltes dones sortíssim de casa més sovint. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.